CLIL – Aprenentatge integrat de continguts i llengües estrangere

L'interès pels mètodes alternatius de transmissió de llengües i, amb això, de comprensió de cultures estrangeres ha estat sempre molt gran.

En l’Antiguitat, per exemple, hi hagué propostes d'aprendre una llengua estrangera i alhora la seva cultura en el país de la llengua en qüestió. A l'Edat Mitjana, era habitual parlar diverses llengües, tot i que sabem que, amb excepció del llatí, cap altra llengua no era ensenyada d'una manera sistemàtica a les escoles dels monestirs o altres institucions educatives. Les llengües estrangeres s'aprenien, gairebé com la llengua materna, utilitzant-les en la interacció amb els parlants nadius, generalment per poder satisfer els interessos comercials o professionals propis. De manera similar, les institutrius de la noblesa i les riques famílies burgeses van contribuir durant els segles XVIII i XIX a l'adquisició de llengües estrangeres per part dels seus pupils: la institutriu feia servir la seva llengua materna, el francès, per a la formació dels seus pupils, i aquests adquirien aquesta llengua, de manera „natural“, com a llengua estrangera o sovint fins i tot com a segona llengua, servint-se'n per aprendre continguts d'Història, de Geografia o d'altres matèries. En certa manera, en la base d'aquesta forma d'aprenentatge lingüístic i intercultural trobem, ja en l'Antiguitat i en l'Edat Mitjana, però encara més en els segles XVIII i XIX, el principi bàsic de l'ensenyament bilingüe de continguts específics: l'ensenyament integrat d'una llengua estrangera i una matèria específica fent servir la llengua estrangera com a llengua de treball.

Mètodes alternatius de l'aprenentatge de continguts específics

Des de ja fa temps hi ha arreu del món escoles on les classes de les diferents assignatures són impartides no en a llengua del país, sinó en una de les grans llengües de cultura. Les escoles alemanyes a l’estranger, els liceus francesos, els internats britànics i, des de fa un temps, també les escoles creades per les institucions europees per als fills dels seus treballadors, són exemples moderns dels mètodes alternatius d’aprenentatge de llengua i de matèria específica que s’allunyen de la classe de llengua estrangera tradicional i que se serveixen del principi bàsic de la classe bilingüe, és a dir, de la integració de llengua estrangera i matèria específica.

No es pot negar, però, que les escoles que acabem de citar tenen gairebé de manera exclusiva el caràcter d’escoles d’elit, on el concepte d’elit en aquest cas es refereix no només a la gran capacitat intel·lectual dels estudiants, sinó també als recursos econòmics de què els pares han de gaudir per poder enviar els seus fills a aquestes escoles. Aquesta condició d’escoles elitistes ha suposat durant molt de temps que aquesta forma d’ensenyament, sens dubte atractiva, estigués oberta a un nombre reduït de joves. Mitjançant la introducció, durant la segona meitat del segle XX, de seccions bilingües a escoles públiques (a Gymnasien i Realschulen,escoles de secundària), especialment a Alemanya i Àustria, l’aprenentatge bilingüe de matèries específiques va passar a fer-se accessible a estudiants de totes les capes socials. La política lingüística de la Unió Europea (tot ciutadà de la UE ha de parlar, a més de la seva llengua materna, almenys dues llengües comunitàries més) ha provocat que actualment l’ensenyament bilingüe de matèries específiques sigui objecte d’aprovació general arreu d’Europa.

Multiplicitat de conceptes

El nombre de conceptes amb què és designada aquesta concepció didàctica és sorprenentment gran. El concepte alemany Bilingualer Sachfachunterricht (Ensenyament bilingüe de matèria específica), que és de fet ambigu, també es troba formulat com Gebrauch der Fremdsprache als Arbeitssprache (Ús de la llengua estrangera com a llengua de treball), que remet a una perspectiva lleugerament diferent. En el context angloparlant, trobem els conceptes Content through a Foreign Language, Dual Focussed Instruction, Bilingual Content Teaching o Content Based Language Teaching (Continguts a través d’una llengua estrangera, Ensenyament d’enfocament dual, Ensenyament bilingüe de continguts o Ensenyament de llengües basat en els continguts). Aquestes denominacions també posen de manifest que el concepte bàsic de l’aprenentatge bilingüe és interpretat de maneres diferents.

El nombre de conceptes amb què és designada aquesta concepció didàctica és sorprenentment gran. El concepte alemany Bilingualer Sachfachunterricht (Ensenyament bilingüe de matèria específica), que és de fet ambigu, també es troba formulat com Gebrauch der Fremdsprache als Arbeitssprache (Ús de la llengua estrangera com a llengua de treball), que remet a una perspectiva lleugerament diferent. En el context angloparlant, trobem els conceptes Content through a Foreign Language, Dual Focussed Instruction, Bilingual Content Teaching o Content Based Language Teaching (Continguts a través d’una llengua estrangera, Ensenyament d’enfocament dual, Ensenyament bilingüe de continguts o Ensenyament de llengües basat en els continguts). Aquestes denominacions també posen de manifest que el concepte bàsic de l’aprenentatge bilingüe és interpretat de maneres diferents.

The acronym CLIL is used as a generic term to describe all types of provision in which a second language (a foreign, regional or minority language and/or another official state language) is used to teach certain subjects in the curriculum other than the language lessons themselves. (Eurydice 2006: 8)

Instrument per al foment de l’aprenentatge de llengües estrangeres

La definició accentua el fet que en una escola que segueixi els principis del CLIL no tot l’ensenyament té lloc en la llengua estrangera, sinó només les classes d’una sèrie d’assignatures. Això diferencia el programa CLIL tant de les escoles presents a l’estranger esmentades més amunt com de les escoles de la Unió Europea, en què tot l’ensenyament és impartit en una llengua estrangera. A més, el CLIL es desmarca també del sistema canadenc d’immersió lingüística en l’ensenyament, on sovint també el conjunt de l’ensenyament és impartit en una llengua estrangera, sense prendre les mesures adequades per desenvolupar en els estudiants els coneixements necessaris de la llengua estrangera en qüestió. L’ensenyament de llengües estrangeres no té lloc en classes d’immersió lingüística; el CLIL, en canvi, d’una banda va acompanyat d’un ensenyament regular ―en part ampliat― de la llengua estrangera, i, de l’altra, durant la classe de CLIL té lloc també ensenyament de la llengua estrangera en qüestió, especialment quan la transmissió de coneixements específics ho requereix. Això vol dir, per tant, que l’ensenyament de CLIL és realment un ensenyament integrat de llengua i matèria específica.

Les assignatures, que la definició no especifica concretament, són ―segons es desprèn de l’Estudi Eurydice i d’altres enquestes― majoritàriament matèries d’Humanitats o de les Ciències Socials, és a dir, Història, Geografia o Ciències Socials. Sens dubte, però, trobem també assignatures del camp de les Ciències Naturals o les Arts que són impartides en una llengua estrangera.

No limitat a les llengües estrangeres tradicionals

La definició destaca també el fet que les llengües del programa CLIL no es limiten a les llengües estrangeres tradicionals, sinó que poden ser llengües minoritàries, llengües regionals i altres llengües oficials del país en qüestió. La definició deixa clar que el programa CLIL no és només un instrument de política lingüística per a la promoció de les llengües estrangeres, especialment de l’anglès, sinó que també pot contribuir al foment de llengües que tenen un nombre reduït de parlants. Les llengües minoritàries des del punt de vista geogràfic, com el sòrab, a Alemanya, o el bretó, a França, pertanyen a la categoria de llengües minoritàries igual que altres llengües minoritàries que són llengües majoritàries en països limítrofes, com és el cas, per exemple, del francès a la Vall d’Aosta o l’alemany a l’Alsàcia-Lorena. També hi ha llengües minoritàries definides socialment que poden ser promogudes a través del programa CLIL; un exemple n’és el turc, a Alemanya, que és usat en una sèrie d’escoles professionals per impartir assignatures com ara Economia. Les diferents llengües cooficials són promogudes a través del programa CLIL en països com per exemple Suïssa.

Ventall d’ensenyament CLIL

El programa CLIL és adequat tant per a primària i secundària com per al tercer nivell acadèmic. En una sèrie de països europeus algunes àrees d’aprenentatge de l’escola primària ja són impartides en una llengua estrangera. La secundària és el nivell on trobem més sovint implementat el programa CLIL, però a Alemanya no es limita a l’institut. Moltes escoles professionals se serveixen d’aquest instrument didàctic per unir l’aprenentatge de continguts i l’ensenyament de llengües. Finalment, cal esmentar que la durada de l’ensenyament CLIL pot variar molt: hi ha programes que duren només unes setmanes, mentre que altres propostes poden durar fins a sis anys.

Per acabar farem esment d’un aspecte que en la definició, degut a la seva “neutralitat”, no queda clar. Fins ara la concepció didàctica en què es basa el programa CLIL havia estat en gran part “propietat” dels professors de llengües estrangeres. Això no és sorprenent, ja que l’adquisició de la llengua estrangera a un nivell tan competent en el marc d’aquest enfocament resulta tan fascinant que al seu costat l’adquisició dels continguts de matèria específica sembla quedar lleugerament en segon terme. Fins no fa gaire temps, la didàctica de matèries específiques havia mostrat poc interès per l’enfocament del CLIL, i fins i tot l’havia rebutjat en gran part, perquè no era capaç de captar el valor afegit que aquest enfocament podia tenir per a la matèria específica i, alhora, no volia convertir-se en una eina subsidiària per a la classe de llengües estrangeres. Malgrat tot, en els darrers anys s’ha produït un canvi de parer, especialment perquè en diferents recomanacions i directrius s’ha deixat clar que l’ensenyament bilingüe de matèries específiques es basa en els principis de la didàctica de matèries específiques i que l’adquisició de continguts d’aquestes matèries específiques es considera tan important com l’adquisició de la llengua estrangera. A més, en les primeres recerques empíriques (per exemple a Lamsfuß-Schenk 2002) s’ha demostrat que les matèries específiques també es beneficien de la classe en la llengua estrangera.

Bibliografía sobre el tema Lamsfuß-Schenk, S. (2002): "Geschichte und Sprache –Ist der bilinguale Geschichtsunterricht der Königsweg zum Geschichtsbewusstsein?" In Breidbach, S., Bach, G. & Wolff, D. (eds.): Bilingualer Sachfachunterricht: Didaktik, Lehrer-/Lernerforschung und Bildungspolitik zwischen Theorie und Empirie. Frankfurt: Lang, 191-206. Marsh, D. (2002): CLIL/EMILE – The European Dimension: Actions, Trends and Foresight Potential. Bruxelles: The European Union.