Ensenyament bilingüe de matèries específiques en alemany: un model amb futur

La Deutschsprachiger Fachunterricht (DFU) ―anomenada també CLILiG (Content and Language Integrated Learning in German)― és l’ensenyament bilingüe de matèries específiques amb l’alemany com a llengua de comunicació.
Aquest model d’ensenyament proporciona, a més de continguts específics en matèries com Geografia, Matemàtiques i Ciències Naturals, coneixements del llenguatge especialitzat i una sèrie de competències que són essencials precisament per a la vida professional. Les capacitats de reflexió sobre la llengua i de realització d’actes de parla són desenvolupades, per exemple, a través de la descripció i l’explicació d’un esdeveniment; la capacitat de treballar en grup, mitjançant el treball en grup, i les capacitats de presentació i argumentació, mitjançant les presentacions en grup. Actualment aquestes capacitats són algunes de les destreses més necessàries en un món laboral on els vincles supranacionals són cada vegada més forts. El Ministeri d’Escola, Ciència i Recerca de l’estat més gran de la República Federal d’Alemanya, Rin del Nord-Westfàlia (amb divuit milions d’habitants), ho formula de la següent manera: «En una Europa en procés d’unificació, els seus habitants es trobaran cada vegada més amb la necessitat, tant en l’àmbit privat com en el professional, de dominar una segona llengua de forma oral i escrita, amb tanta seguretat i fluïdesa i amb tants recursos com dominen la llengua materna.» (Recomanacions d’ensenyament bilingüe per al primer nivell de secundària del Ministeri d’Escola, Ciència i Recerca de Rin del Nord-Westfàlia)
L’ensenyament bilingüe d’una matèria específica en una llengua estrangera és especialment beneficiós per a l’estudiant, segons ha demostrat l’estudi DESI (Deutsch Englisch Schülerleistungen International, Rendiment escolar en anglès i alemany en el context internacional) de la Conferència de Ministres de Cultura dels estats federals alemanys, realitzat per la Universitat de Dortmund entre 11.000 alumnes d’Alemanya. En aquest estudi, l’ensenyament bilingüe és descrit com un «model d’èxit per a la promoció de les competències lingüístiques», des que es va demostrar que els alumnes que tenien classes de matèries específiques en una llengua estrangera tenien un avantatge en l’adquisició d’aquesta llengua de fins a dos anys al costat de grups equivalents sense ensenyament bilingüe. A més, l’ensenyament de matèria específica en alemany suposa un benefici especial per a estudiants que no són parlants nadius d‘alemany.
Oportunitats professionals addicionals
Al costat de l’anglès, la llengua franca internacional, l’alemany ofereix oportunitats professionals addicionals, tant per poder estudiar a Alemanya com per treballar en empreses que mantenen relacions comercials amb l’àmbit germanoparlant, a Budapest, a Praga, a Ingolstadt o a Wolfsburg.
Per a molts països, Alemanya és un dels més importants ―sovint fins i tot el més important― soci comercial, exportador o importador. A Itàlia, per exemple, un 14 % de tots els ingressos de l’exportació vénen de socis de l’àmbit germanoparlant i un 18 % de tots els productes importats vénen d’Alemanya. En tots dos àmbits això són valors de primer ordre. Uns coneixements sòlids de l’alemany especialitzat són, en aquest context, de gran ajuda: per visitar una fira, per als contactes telefònics, per a les comandes de peces de recanvi o per a contractes de subministrament.
Un exemple: empresa familiar a Hongria
El pare i la mare de la família Nemes tenen una petita empresa de reparació i manteniment de balances electròniques i màquines d’etiquetar. Moltes d’aquestes màquines vénen d’Alemanya. A fi de poder-les reparar, cal comprendre els termes tècnics dels manuals d’instruccions, els diagrames de connexions i els plànols de muntatge, a més de ser capaç d‘encarregar les peces de recanvi originals a Alemanya. Sovint els termes especialitzats usats expliquen per si sols la seva funció. La paraula Brücke (pont) és, per exemple, una peça que fa de conductor i uneix dos contactes. La senyora Nemes manté correspondència amb empreses alemanyes: els documents demostren que fins i tot els seus limitats coneixements pràctics de l’alemany tècnic són de gran utilitat. Més endavant, quan els dos fills siguin grans, treballaran a l’empresa familiar. Per això els pares els han inscrit en una escola amb ensenyament de matèries específiques en alemany. Algun dia, dotats d’aquestes competències, hauran d’ajudar a ampliar, amb els seus coneixements lingüístics, el servei d’assistència al client a Croàcia i Sèrbia.És important que es donin les condicions adequades
L’ensenyament de matèries específiques en alemany, però, pressuposa una sèrie de requisits. És necessari que hi hagi pares i alumnes que tinguin coneixement d‘aquesta possibilitat, un professorat amb la preparació lingüística i metodològica adequada i persones amb poder de decisió que creïn les condicions necessàries pel que fa a plans d’estudi, elaboració de material i formació inicial i permanent de professorat. Quan es dóna tot això, l’ensenyament de matèries específiques bilingüe és possible fins i tot amb principiants. En aquest cas, és recomanable que la classe de la llengua alemanya i la classe de matèria específica en alemany siguin impartides per un sol mestre. Aquest pot treballar tenint consciència dels coneixements lingüístics dels alumnes, pot escollir textos adequats i connectar l’ensenyament lingüístic amb la pràctica lingüística. Si els mestres són més d’un, serà necessària una estreta cooperació entre ells, recolzada eventualment per l’assistència conjunta a cursos de formació.Això és especialment important en el nivell dels principiants, ja que aquest nivell requereix una tasca intensa de construcció del «pont lingüístic» a través del qual els continguts específics ja estant essent transportats. Els professors de matèries específiques han d’assumir aquí amb més intensitat que en una classe en la llengua materna dels alumnes la responsabilitat d’introduir termes tècnics, de practicar el vocabulari i de proporcionar ajudes lingüístiques. Els professors d’alemany haurien d’estar disposats a cooperar i a oferir suport. Al centre de tot això hi ha l’alumne, que al final hauria de ser capaç de comprendre textos tècnics de certa complexitat, de participar en discussions especialitzades i més endavant, en la vida professional, de col•laborar en grups de treball internacionals amb l’alemany com a llengua de comunicació.
Tots han de saber que el llenguatge general i el llenguatge tècnic es diferencien en una sèrie de trets. Un ensenyament lingüísticament conscient ha de tenir en compte aquesta qüestió.
Un ensenyament de matèria específica en alemany, per tant, hauria de…
- ser impartit amb consciència lingüística (tant pel que fa a llengua en general com al llenguatge especialitzat) i integrar elements del llenguatge especialitzat
- motivar els estudiants perquè apliquin de manera activa els seus coneixements específics i lingüístics
- informar pares, direcció escolar i elements difusors sobre aquest tipus d’ensenyament, sobre el valor afegit que suposa i sobre les seves formes d’implementació
Però, com es poden transmetre en el marc del DFU alhora continguts específics, continguts lingüístics i competències? El "Methodenhandbuch DFU" (Manual de metodologia de DFU) recull, a tall de guia, una sèrie de 47 mètodes d’ensenyament. Aquest manual pretén guiar els alumnes i el professorat per treballar en la matèria específica amb consciència lingüística. El manual ha estat provat per part de professors alemanys i locals a moltes escoles i es considera una obra bàsica de la bibliografia sobre la pràctica de l’ensenyament bilingüe. La seva rellevància és cada vegada més gran fins i tot per a escoles alemanyes, després que l’Informe PISA demostrés que molts escolars alemanys tenen dificultats amb la comprensió de textos, especialment quan s’allunyen del llenguatge quotidià, com és el cas dels textos especialitzats. Amb l’ajut dels mètodes recollits en el manual, es pot potenciar l’adquisició de continguts específics i lingüístics i de competències també en els alumnes alemanys. Les campanyes com "Deutsch in allen Fächern" (L’alemany a totes les assignatures) se centren específicament en aquesta qüestió i donen suport especialment a l’alumnat de procedència immigrant en el seu camí cap al futur laboral, que sens dubte dependrà en gran part de les seves destreses lingüístiques i els seus coneixement del llenguatge especialitzat.
Un altre dels beneficis de l’ensenyament bilingüe és l’aportació de noves perspectives que comporta. Si es tracten, per exemple, temes històrics en una llengua que no és la materna, sovint es fa des d’una perspectiva cultural diferent. Si parlem tant de la “migració dels pobles germànics” com de la “invasió dels bàrbars”, hem de considerar que totes dues perspectives són legítimes, segons si tractem aquest tema des de la perspectiva alemanya o des de la perspectiva italiana. L’important és conèixer-les totes dues per tal de comprendre i tolerar l’altre, pel bé de la convivència a Europa. I aquest és, en l’ensenyament bilingüe d’Història, un autèntic enriquiment.
Els exemples pràctics mostren com podria ser una classe sobre la base del manual metodològic.
Què diuen els alumnes després d’haver passat per l’ensenyament de matèries específiques en alemany? Nosaltres hem demanat a uns quants exalumnes que ens transmetin les seves experiències i en recullin els resultats en una presentació.
Declaracions com aquestes demostren que l’ensenyament de matèries específiques en alemany pot contribuir a assolir els objectius esmentats: fomentar els coneixements específics i lingüístics i les competències de l’alumne. El desenvolupament de l’ensenyament de matèries específiques en alemany continuarà. Atès que actualment la UE també potencia aquest àmbit i fomenta amb més intensitat la mobilitat professional entre els estats membres, és d’esperar que cada vegada hi hagi més escolars que treguin profit d’aquest desenvolupament. Se’n preveu una acceleració quan, d’aquí a pocs anys, la lliure elecció del lloc de treball dins de la UE sigui una realitat.
|
Tres normes per un bon DFU
|
va ser mestre de DFU / CLILiG en un institut turc d’Istanbul i més tard va ser assessor en aquesta àrea a Hongria. Actualment treballa a l’Oficina Central d’Escoles Alemanyes a l’Exterior, de l’Oficina Federal d’Administració, com a responsable de l’ensenyament de matèries específiques en alemany a les escoles alemanyes d’arreu del món.
Traducció: Judit Romeo Labayen
Copyright: Goethe-Institut e. V., Online-Redaktion
Teniu preguntes sobre aquest article? Escriviu-nos!
online-redaktion@goethe.de
Novembre 2007










Itàlia, un exemple





