CLIL a Alemanya

La classe bilingüe de Geografia ja té tradició a l'institut sòrab de Bautzen. "Witajce k nam! – Herzlich Willkommen". El visitant de la ciutat saxona de Bautzen és rebut amb cartells bilingües als carrers. I és que en el districte que du el mateix nom, al costat dels habitants alemanys hi viuen uns 40.000 sòrabs, descendents de les tribus eslaves occidentals dels milcenis i els lusacians, que al segle VI poblaren la regió de les actuals Alta i Baixa Lusàcia.

El bilingüisme és un component important de la vida cultural i política de la regió, i, a l'institut sòrab de Budyšin —nom sòrab de Bautzen—, les noves generacions es preparen per a aquesta situació.

Aquesta institució existeix des de l'any 1947, en un començament com a escola sòraba del primer nivell de secundària, més tard com a escola de primer i segon nivell de secundària, fins que l’any 1992 es va convertir en un institut de batxillerat sòrab. Des d’aleshores, en el mateix edifici s’hi troben també una escola primària i una escola secundària del tipus Mittelschule (escola secundària que permet continuar tant amb el batxillerat com amb una formació professional). Això garanteix, d’una banda, un continuïtat en l’ensenyament bilingüe i, de l’altra, que els estudiants puguin entrar a l’escola en qualsevol dels nivells.

Aprendre en classes dobles

Al vestíbul del sostre hi pengen lletres de colors. En Jonas, de deu anys, puja per les escales fins a la quarta planta del recentment renovat edifici de l’escola i saluda Gabriela Jendrewski, la professora de Geografia, amb un sonor "Dobry dźeń! - Guten Tag". Quan la mestra, poc després, entra a la classe amb una pila de diccionaris sòrab-alemany als braços, Jonas ja fa estona que seu al seu lloc i observa el gran mapa d’Alemanya que hi ha penjat al davant de la classe. Per als estudiants de cinquè de l’Institut Sòrab bilingüe, el dia comença a les 9.15 hores amb una classe doble de Geografia. Durant l’última classe es va parlar del port d’Hamburg, avui parlaran de les vies de comunicació. Això no seria res estrany en un institut alemany, si no fos perquè al costat de Gabriela Jendrewski ara hi ha Eva Maria Elle, també professora de Geografia, i perquè el port d’Hamburg està situat al riu Elba, però també al Łobjo, que és el nom del riu en sòrab.

L’escola té 360 alumnes i ben bé la meitat són parlants de sòrab. Aquests estan distribuïts en classes on la majoria de les assignatures són impartides en la seva llengua materna. Aquells que, com Jonas, però, aprenen el sòrab com a llengua estrangera o com a segona llengua són preparats en una classe paral•lela per assolir l’objectiu de dominar amb fluïdesa el sòrab tant en el discurs parlat com en l’escrit al segon nivell de secundària. Igual que els parlants nadius i els escolars que han passat per l’escola primària bilingüe, en Jonas té tres hores de Geografia a la setmana. I és que, al costat dels termes tècnics alemanys, els nens aprenen els equivalents en sòrab, a més de practicar la pronúncia i l’ortografia. Els parlants nadius, alhora, aprofiten aquesta hora de més per practicar l’alemany. «L’hora complementària la traiem de les classes de reforç. A setè, la traiem de les classes de sòrab. Per això col•laborem molt estretament amb els professors de sòrab», explica Eva Maria Elle.

El nivell individual de llengua constantment en el punt de mira

A l’Institut Sòrab els alumnes tenen entre dues i quatre classes de sòrab a la setmana, uns com a llengua materna i els altres com a llengua estrangera. La segona llengua estrangera, en canvi, disposa de menys hores de classe que a d’altres instituts de Saxònia. Tot i això, els alumnes tenen una hora de més. En els nivells més alts, en els mòduls de llengua sòrab els alumnes també tenen classe de Biologia o Història i Música. «Això depèn del nivell de llengua dels alumnes i dels professors nadius que estan a disposició en cada moment», explica Eva Maria Elle.

Per a ella aquest model d’ensenyament és clarament més eficaç que l’ensenyament de llengües estrangeres tradicional: «Els alumnes aprenen jugant, partint d’allò que els interessa, i alhora adquireixen el vocabulari tècnic dels àmbits més diversos. Com que practiquen constantment, al cap de poc temps parlen lliurement i amb fluïdesa.» Stückgut (mercaderies en paquets), Massengut (mercaderies a granel), Binnenmeer (mar interior): a les classes bilingües també són introduïts de manera conscient els termes tècnics alemanys. Tot i que al principi la preparació de la classe era clarament més costosa que la de les classes exclusivament en alemany, «avui ja som un equip compenetrat i cadascuna de nosaltres aporta a la classe els seus punts forts», diu Eva Maria Elle. Ella mateixa, a diferència de la seva companya Gabriela Jendrewski, no té el sòrab com a llengua materna, però parla la llengua perfectament. En la seva opinió, això és ideal per a la classe: «Així podem tractar les dificultats dels alumnes des de diferents perspectives», explica Elle.

Es preveuen progressos ràpids

La majoria dels alumnes encara respon en alemany a les preguntes que fan les mestres, primer una i després l’altra, cadascuna en una llengua. Però això canviarà ràpidament. I és que l’objectiu és que l’ensenyament passi a fer-se molt aviat en sòrab: «De vegades, nosaltres mateixes ens sorprenem de la rapidesa amb què progressen», diu Gabriela Jendrowski mentre reparteix fulls de treball bilingües. Mentrestant Eva Maria Elle repeteix en sòrab una vegada més la tasca que han de fer els alumnes. Aquests, en silenci, concentrats, busquen en petits grups les vies de comunicació d’Alemanya en els seus atles i, seguidament, als diccionaris sòrab-alemany, els noms sòrabs de les ciutats situades en els punts neuràlgics. Jonas i el seu company de pupitre, Philipp, treballen amb afany. Per què estudien sòrab? «Perquè en aquesta regió és important i perquè m’agrada aprendre llengües», diu en Philipp.

Durant la preparació conjunta, les dues mestres recorren normalment a material didàctic publicat en alemany, inclouen traduccions al sòrab en els gràfics i formulen fragments sencers en sòrab: «Per practicar la pronúncia», diu Elle, «així els alumnes poden llegir en veu alta amb més coneixements previs i ajudar els altres a practicar la pronúncia», diu Elle per il·lustrar l’esforç diari que fan per reduir les diferències de nivell entre els alumnes en el coneixement de la llengua, que a cinquè són encara habituals. Alhora, les mestres poden recórrer a bibliografia especialitzada en alemany que ha estat traduïda al sòrab, com per exemple el llibre de Geografia Terra,publicat per l’editorial Klett-Verlag: «Els alumnes treballen amb totes dues versions. Primer adquireixen els coneixements amb la versió alemanya, després llegeixen el text novament en la versió sòraba», explica la mestra i després pica de mans: «Per quines vies es transporten les mercaderies des d’Hamburg fins a Munic?». Es fa un silenci, mentre els alumnes segueixen el punter de la mestra sobre el mapa.

La intensitat en l’estudi i la motivació són decisives

Volem saber si la Laura, companya de classe d’en Jonas, es considera especialment dotada. La Laura, d’onze anys, fa que no amb el cap: «De vegades és bastant difícil aprendre noves paraules constantment. Però d’alguna manera t’hi acabes acostumant.» El subdirector de l’escola, René Jatzwauk, hi està d’acord. Tot i que en principi pot ingressar a l’Institut Sòrab qualsevol alumne que disposi de la recomanació per entrar en un institut, la intensitat en l’estudi i la motivació són requisits importants per progressar amb èxit a l’ensenyament bilingüe: «Els nens que tenen interessos i que no perceben els deures com una càrrega no tenen cap problema», observa.

Poques vegades topa amb la necessitat de dissipar les pors que tenen alguns pares que no parlen sòrab que els seus fills es vegin desbordats en una escola on molts nens vénen d’un entorn sòrab. Al contrari, la popularitat de l’escola entre els escolars alemanys és cada vegada més gran: «En la majoria dels casos respon a la decisió conscient dels pares que els seus fills aprenguin més de la seva regió i d’oferir-los la possibilitat d’entrenar des que són petits la seva capacitat d’aprendre llengües. Un cop tenen clar el sistema, poden aprendre altres llengües amb molta més facilitat.»

Estimular els objectius personals

Per què, però, aprendre precisament una llengua minoritària? Jatzwauk no necessita gaire temps per pensar la resposta: «Els avantatges del bilingüisme en temps de globalització i d’ampliació europea cap a l’Est són evidents: un sòrab entén el txec, el polonès i les llengües de l’exIugoslàvia sense grans dificultats», explica. Així, per exemple, els estudiants dels instituts sòrabs de Bautzen i Cottbus després de la secundària poden anar a estudiar a la Universitat Carolina de Praga, si aproven l’examen de txec. Al certificat de l’examen de batxillerat s’especifica explícitament el resultat de l’estudiant en llengua sòraba.

A l’Institut Sòrab l’adquisició de llengües estrangeres forma una part important dels estudis. Al costat de l’anglès, que ja es comença a aprendre a partir de tercer de l’escola primària, els alumnes tenen la possibilitat d’escollir a sisè entre el txec, el rus i el francès, i a vuitè, el llatí. El polonès i l’espanyol, impartits en grups de treball, completen l’oferta addicional de l’escola de jornada completa. El timbre sona puntualment. En Jonas guarda la seva llibreta de vocabulari. Avui ha après moltes coses, i és que té un gran objectiu: «Quan jo i els meus pares ens n’anem de vacances a la República Txeca, ho vull entendre tot.»