A la Secció Daurada
Cesc Gelabert - Ballant entre cultures
Cesc Gelabert és un dels coreògrafs i ballarins més rellevants de la dansa contemporània espanyola del moment. No s’adhereix a cap moviment, sinò que proposa un estil propi. Les seves coreografies parteixen de símbols històrics. 1986 crea la seva pròpia companyia de dansa amb Lydia Azzopardi. Amb Alemanya l'uneix una estreta col·laboració amb la “Akademie der Künste” de Berlin durant els últims vint anys.
La fascinació que sento per la cultura alemanya prové de la meva època d’estudiant d’arquitectura. Mai no oblidaré la sorpresa que em van causar els dibuixos de Schlemmer i la descripció de les seves danses, ni tampoc l’emoció que vaig sentir davant de la literatura romàntica. Però en els camins curiosos del meu destí és crucial l’estiu del 1984, quan Nele Hertling, aleshores programadora de l’Akademie der Künste de Berlín, em va veure actuar a Montpellier. Ens vam conèixer allí i em va convidar a actuar a l’Akademie de Berlín l’any 1985.
Aquell moment va ser l’inici d’una llarga relació amb la ciutat que ha estat fonamental per a mi i per a Lydia Azzopardi.
La nostra companyia va corresidir en el teatre Hebbel de Berlín entre 1989, any del debut de Nele en la direcció, i 2004.
Com a resultat de tot això, vam entrar en contacte amb l’institut Goethe de Barcelona, que va col.laborar amb la companyia en l’obra Kaalon Kaakon, que vam produir amb el Hebbel Theater, i en el Festival Olímpic de les Arts-Olimpiade Cultural, que vam presentar al Teatre Lliure.
Pel camí vaig conèixer Gerhard Bohner que, per a mi, és un pare dansístic imaginari. El 1989 vaig reconstruir el seu solo Im Goldenen Schnitt I, que vam presentar en l’Akademie de Berlín i, posteriorment, en el Lliure amb el suport del Goethe de Barcelona.
Al llarg de tots aquests anys he conegut moltíssims Instituts Goethe de tot el món que m’han acompanyat en les actuacions del solo de Bohner, des de Filipines al Japó, passant per Lisboa i moltes altres ciutats.
Molts cops he posat l’institut com a exemple d’una política de suport cultural i m’he sentit especialment afortunat de rebre’n la col.laboració per presentar al públic els solos de Bohner. El fet que un català vagi pel món amb el suport del Goethe, encara que sigui amb la coreografia d’un alemany, demostra la seva amplitud de mires i generositat.
Quan he parlat amb els seus representants, l’Eva Maria Schneider i en Karl-Josef Niggestich, m’he sentit sempre com a casa. Sempre he percebut l’afecte i el plaer que senten per poder donar suport a la cultura i als artistes, més enllà de la part de la tasca més dura i rutinària que comporta qualsevol institut.
Vaig poder seguir els avatars del trasllat de local que van fer el 1998. Conec les dificultats que comporta l’adaptació als canvis rapidíssims que s’estan produint en l’organització de la cultura, els problemes econòmics que pateix Alemanya des de la reunificació. Però estic convençut que l’institut continuarà essent un element clau per a la cultura alemanya a Barcelona, no només des del punt de vista de la llengua i de l’ensenyament d’idiomes. El mes de novembre de 2003 la Lydia i jo vam rebre classes d’alemany a l’Institut Goethe de Berlín. Vam haver de lluitar amb les dificultats de la llengua però vam poder gaudir de la seva bellesa i de la cultura alemanya en general.
Esperant que puguem continuar col.laborant en el futur, els desitjo un bon aniversari
Ballarí i coreògraf
Seguiu-nos a Twitter
