Uwe Timm - escriptor

Uwe Timm neix el 1940 a Hamburg. La seva infantesa està marcada per un ambient familiar nacionalsocialista. Amb només dotze anys escriu la seva primera novel.la, inspirada en les històries del seu avi, que va ser capità. En un principi abandona l’escola per treballar en el negoci de pelleteria del seu pare. Més tard reprèn els estudis per acabar el batxillerat, després estudia Filosofia i Filologia Germànica i es gradua amb una tesina sobre Camus. Participa activament en les revoltes del 68, de les quals és avui un dels principals representants literaris. La revisió d’aquesta època s’estén al llarg de tota la seva obra. Més tard es dedica a la vida quotidiana i les seves peculiaritats (Entdeckung der Currywurst, ‛El descobriment de les salsitxes al curry’, 1993). Pels seus contes i novel.les obté nombrosos premis i distincions. Després de llargues estades a París i Roma, actualment viu i treballa a Munic i Berlín.

L’any 2005 Uwe Timm ha visitat Barcelona convidat pel Goethe-Institut d’aquesta ciutat.

Una rajola recorda Barcelona. En un estil naïf mostra una nena que té lligat d’un fil un ocell que vola. Una rajola del segle XIX. La vaig comprar en un antiquari de Barcelona, en el meu últim viatge. Segons que vaig saber més tard, vaig pagar més del compte per aquesta rajola, però tant me fa, el motiu em recorda els venedors d’ocells que vaig veure per primera vegada a la Rambla, i aquells ocells cantaires, però també els papagais i les aus de corral habituals, com els galls o les gallines.

Convidat pel Goethe-Institut, vaig participar en una conferència sobre el record del feixisme a Alemanya, juntament amb col.legues alemanys i espanyols. Una discussió amb una viva participació del nombrós públic assistent que va posar de manifest les diferències en el procés de revisió de l’època del feixisme en tots dos països. És sorprenent que a Espanya no existeixin encara, com a Alemanya, els informes i les biografies dels fills i els néts dels culpables, fet que, segons que em van dir, té a veure amb el llarg règim de Franco que va seguir la guerra civil. Una discussió que em va proporcionar un coneixement més profund d’un país per a mi llunyà, a la vegada que qüestionava la visió de la meva pròpia escriptura, el meu propi enfocament.

El punt central va ser la discussió a l’estrada, que després va continuar en un cercle més reduït, amb l’admirat (i d’altra banda poc amic d’actes públics) Juan Marsé, les novel.les del qual m’havien apropat ja anteriorment a la ciutat i la seva història. En definitiva, trobades tant estimulants com les que només el Goethe-Institut porta a terme. I, a més, l’olor del mar proper, les esglésies, els carrers, els petits bars en què es poden menjar aquelles delicioses tapes, prendre vi blanc i escoltar les històries de la gent del carrer. Tot això es va produir en aquella estada a Barcelona, per la qual cosa no queda sinó desitjar-li al Goethe-Institut que en les properes dècades segueixi tenint una actuació tan plena d’èxit i gaudint de tan bona forma.