Paratext n#21

amb els becaris de l'intercanvi de residències Stuttgart-Barcelona: Sophie Innmann, Anna Romanenko, Antonio Gagliano i Veronica Lahitte

dc, 25/10/2017
19:00 h - 21:30 Hangar

Aquest nom, Paratext, anonema una programació mensual de presentacions dels artistes residents en Hangar de llarga i curta durada, així com de les residències internacionals. Sophie Innmann i Anna Romanenko són dues artistes alemanyes que actualment estan realitzant una residència en hangar en el marc de l'intercanvi de residències entre Stuttgart i Barcelona. Aquest intercanvi és el fruit d'una iniciativa del Goethe-Institut Barcelona en col·laboració amb Hangar, Centri d'Arts Santa Mònica, la Württembergischer Kunstverein Stuttgart i la Kunststiftung Stuttgart. Cada any dos artistes de Baden-Württemberg passen dos mesos en Hangar i dos artistes de Catalunya a Stuttgart per realitzar un projecte artístic. Les convocatòries per a aquestes beques són públiques. En el jurat que les concedeix estan presentades totes les institucions que participen.
Del 5 d'octubre al 12 de novembre es pot visitar l'exposició Doppelgänger, en el Arts Santa Mònica on es presenten els projectes artístics dels becaris anteriors, realitzats durant els anys 2015 i 2016
 
En paratext es presenten els següents artistes:
 
Sophie Innmann
Els seus treballs s'assemblen a configuracions experimentals o instruccions de joc amb un resultat obert. Estan molt influenciats per les condicions, formes i situacions que troba a l'espai expositius, ja que estan dissenyats exclusivament per a aquest lloc especial. Sorgeixen i desapareixen in situ en llocs on no s'esperen a primera vista. Regularment això ocorre en llocs que en la seva percepció impliquen altres possibilitats d'estatus o d'ús. És una interacció entre l'espai i la intervenció de l'artista. Una taula de surf acolorida amarrada en un riu és, d'una banda, una instal·lació però també una nova possibilitat d'actuar: podria ser fàcilment deslligada i usada com a rem. Si aquesta reinterpretació és duta a terme, depèn del visitant.
 
Anna Romanenko
La pràctica d'Anna es pot descriure com a “mecànica expandida” i “teatre de l'operativitat”. El seu treball se centra en les capacitats operatives de les coses, originades en la fascinació que l'artista experimenta a través de trobades amb màquines singulars: martells, telescopis, accessoris, culleres, gots, cables, canonades i les diferents coreografies que suggereixen aquests articles. Anna construeix dispositius i procediments que s'insereixen en el límit on un entorn és trobat per l'entitat més o menys sòlida considerada objecte. Les seves obres es construeixen per permear aquesta frontera i introduir alteracions en la seva constitució. Ha desplegat poderoses armes per entrar i alterar aquesta constitució incloent el llenguatge que l'opera, els gestos que la mouen, les eines que l'estructura i els espais que l'estenen.
 
Antonio Gagliano (Còrdova, Argentina, 1982)
Recorre habitualment al dibuix i l'escriptura com a eines per investigar les diverses maneres en què el coneixement es fabrica, organitza i dissemina. Els seus projectes tendeixen a imitar els mètodes de muntatge provinents de les estructures formals del saber (la universitat o l'arxiu, per exemple) i a barrejar-los amb fenòmens emergents i dinàmics (les explosions virals d'Internet, la història oral o les al·lucinacions col·lectives).
 
Verónica Lahitte (Bs. As. Argentina, 1980)
Els seus treballs funcionen com a arquitectures efímeres, projectes que al mateix temps que són desmuntats s'inscriuen en la memòria, treballen en l'afirmació de noves relacions i exploren la possibilitat de generar espai pel agenciament crític. A través de la coordinació de grups d'estudi i la concepció de lectures-performances, els seus projectes busquen articulacions inesperades i punts de trobada en la comunitat. Ha estat part del col·lectiu minipimer.tv i del projecto diàspores crítiques.