Autor: Roland Schimmelpfennig/ Direcció: Moisès Maicas/ Repartiment: Lluna Pindado, Núria Cuyàs, Xavier Frau, Óscar Jarque
L’obra escènica de Schimmelpfennig és un artefacte dramàtic precís, un joc teatral poderós que fa miques qualsevol convenció naturalista. Tot allò que és lúdic també és corrosiu. La
Peggy Pickit veu la cara de Déu és una comèdia àcida que posa en evidència l’autoengany egoista i els mecanismes de culpa amb què sovint el món occidental intenta resoldre els problemes de consciència. Les convencions teatrals s’esfondren en un acte d’imaginació que combina eines del guió cinematogràfic i un tractament nou i singular del diàleg i el monòleg. És teatre de text de rèpliques esmolades, en què un conflicte creixent
devora els personatges. La quarta paret apareix i desapareix en un acte reflex, com qui parpelleja, quan els intèrprets revelen al públic el que pensen i no diuen. Schimmelpfennig escriu un teatre de matís en què el subtext de cada rèplica mostra la
tensió interna dels personatges i n’activa mecanismes de defensa, de supervivència; és un teatre de situacions en el qual una teranyina
teixeix les contradiccions dels personatges, els atrapa i els ofega en la seva pròpia desorientació.
Tornar
