Les crisis i les guerres són períodes de por. Quan la història de la Unió Europea, baluard de l'estabilitat mundial, està marcada per les crisis des de fa més d'una dècada i ara també per una guerra en els voltants, els fenòmens d'incertesa, ansietat i preocupació es manifesten en el continent, tant individual com col·lectivament. Així, s'estan constituint topografies de la por a la UE, els seus Estats membres i les seves subzones. No és d'estranyar que aquests variïn considerablement. Mentre que a Europa de l'Est Rússia i els riscos militars clàssics es veuen com a amenaces existencials, en altres llocs són les incerteses ontològiques, és a dir, els imponderables suposats o reals sobre les identitats, els que dominen els paisatges de la preocupació. A més, existeixen temors sobre la futura viabilitat de la UE, les amenaces ecològiques a nivell mundial, però també sobre l'autoafirmació dels propis models econòmics. Hi ha nombroses qüestions en joc que van molt més allà d'una anàlisi sociològica o política de la percepció de l'amenaça.
Quins factors històrics o socioculturals influeixen en la configuració de determinats paisatges de la por en les societats europees? Com influeixen la ubicació i la geografia en les avaluacions de riscos col·lectius? Estan algunes societats immunitzades contra la por o unes certes pors? Qui són els que s'aprofiten de la por? Com aconseguir una gestió reeixida de la por a Europa? Com es pot abordar de manera constructiva l'ambigüitat de la por com alguna cosa que divideix però també com alguna cosa que uneix?
Participants:
Des d'Alemanya:
Kai-Olaf Lang de la Stiftung Wissenschaft und Politik (SWP) de Berlin.
Des de Catalunya:
Carme Colomina (Investigadora de CIDOB)
Modera:
Laura Rahola, de la Comissió Europea a Barcelona.
Tornar
