Un nou enfocament

Samuel Hahnemann seu al seu estudi de Leipzig i reflexiona. Probablement estigui recopilant les seves idees sobre una alternativa holística a la medicina convencional de l'època sense tractaments com les sagnies o els laxants. El seu nou enfocament, que més tard anomenarà homeopàtic, es basa en el principi de similitud: similia similibus curentur - les coses similars han de guarir-se amb coses similars.

El Monument

La iniciativa de crear un monument al fundador de l'homeopatia va partir de l'Acadèmia de Medicina Homeopàtica de Barcelona. La ciutat de Barcelona va posar a la seva disposició un petit parc a l'avinguda Sarrià, on destaca tan discretament entre els pins que pot passar desapercebut malgrat la seva grandària. L'escultora Marta Polo va dissenyar el monument de pedra fosa en dues parts: un gran disc i tres deixants de pedra que es troben a prop. Un relleu en la part davantera del disc mostra el rostre de Samuel Hahnemann, i en el revers està escrit en llatí el principi rector de l'homeopatia: "similia similibus curentur". El front dels deixants de pedra mostra a Hahnemann treballant al seu estudi.
El monument es va inaugurar el 13 de maig de 1990.

1790 - 1890 - 1990

Al revers del monument a Samuel Hahnemann estan inscrites tres dates. Cada any, escrit amb un tipus de lletra diferent, indica una data important per a l'homeopatia: la constitució del concepte d'homeopatia, la fundació de l'Acadèmia de Medicina Homeopàtica de Barcelona i la celebració del 45º Congrés Internacional d'Homeopatia a Barcelona en 1990.

El principi de similitud

Samuel Hahnemann va néixer a Meissen el 10 d'abril de 1755. La seva família era pobra, però ell era un nen superdotat i va rebre una beca. Després de l'escola, va estudiar medicina a Leipzig i a Viena i es va doctorar a Erlangen en 1779. En 1782 es va casar a Dessau amb Johanna Küchler, filla del farmacèutic amb la qual va tenir 11 fills. A més de la seva labor com a mèdic, va treballar com a químic, va traduir nombrosos llibres de medicina, va escriure els seus propis articles i una enciclopèdia farmacèutica molt consultada.
A la seva consulta, va experimentar que els mètodes tradicionals, com la prohibició de beure i les sagnies, no ajudaven als pacients o fins i tot els perjudicaven. Per això, va buscar una medicina alternativa. Va provar diverses substàncies en si mateix i en el seu fill major. Durant un autoexperiment amb escorça de quina en 1790, va descobrir que provocava símptomes similars als de la malària. A partir d'això, va desenvolupar un principi de curació: la substància que desencadena certs símptomes a una persona sana ha d'actuar contra ells en una persona malalta que tingui símptomes similars. Aquest principi de guarir coses similars amb coses similars (similia similibus curentur) va constituir la base del seu enfocament homeopàtic.

PUBLICACIONS I DESENVOLUPAMENT DE LA Teoria

Hahnemann va publicar en 1810 la primera versió de la seva obra fonamental, el " Organon de l'art de guarir ", amb la qual va ser considerat el fundador d'una nova escola, que no obstant això també va ser molt controvertida perquè el seu principi de similitud no va poder ser demostrat. Fins avui, l'Organon de l'Art de Guarir constitueix la base de l'homeopatia.

Al mateix temps, treballava en un volum sobre la " Regnin Arzneimittellehre" (Doctrina pura de les medicines) , en el qual descrivia els efectes dels medicaments que havia descobert mitjançant experiments en pacients sans. La publicació del primer volum en 1811 pot considerar-se una fita en la farmacologia. 

LEIPZIG, KÖTHEN, PARÍS

En 1811, la família Hahnemann es trasllada a Leipzig, on Samuel Hahnemann aviat es converteix en professor de la universitat. Imparteix conferències sobre la història de la medicina i sobre l'homeopatia com a camp d'investigació independent. Allí reuneix a estudiants al seu al voltant i pot continuar els seus experiments amb medicaments. No obstant això, els seus ensenyaments també van tenir durs opositors. En 1820 també va haver-hi una disputa amb els farmacèutics de Leipzig, que volien prohibir-li produir el seu propi medicament homeopàtic. Es va arribar a un acord, però la família es va traslladar a Köthen un any després, on Hahnemann es va convertir en el metge personal del duc. El duc li garanteix el dret a preparar i administrar els seus propis remeis. En 1822 va ser nomenat conseller de la cort.
A Köthen va desenvolupar la teoria de la potenciació de les drogues, que va ser controvertida no només entre els seus oponents. En aquest procés, els medicaments són de vegades fortament diluïts i al mateix temps processats mecànicament (agitats o batuts). D'aquesta manera, es suposa que tenen menys efectes secundaris i fins i tot desenvolupen els seus poders curatius.
En 1830, després de 48 anys de matrimoni, la seva esposa Johanna va morir a Köthen. Cinc anys després, Hahnemann es casa amb la pintora francesa Mélanie d'Hervilly, de 35 anys, una dels seus pacients. Es traslladen junts a París, on Hahnemann dirigeix una consulta com a metge respectat fins a la seva mort el 2 de juliol de 1843.

HOMEOPATIA A BARCELONA

A Barcelona, l'homeopatia va tenir el seu auge a partir de la segona meitat del segle XIX i fins a la dècada de 1930. Els seus representants més famosos van ser Fèlix Janer i Bertran, que va portar l'homeopatia a Catalunya, i Joan Sanllehy i Metges -pare del posterior alcalde-. Encara que era cirurgià, va ésser el primer metge que va exercir exclusivament com homeòpata. La seva popularitat es va veure reforçada pel fet que, durant una epidèmia de còlera en 1854, va tractar amb èxit a nombrosos pacients amb substàncies homeopáticas de forma gratuïta.

Cap al canvi de segle (1902) es va construir la magnífica Farmàcia Novellas a la Rambla Catalunya, que pertany a la família Bolós des de 1927 i ens dóna una idea del prestigi que tenia l'homeopatia en aquella època. A la façana exterior figura la inscripció "Secció homeopàtica" i a l'interior de la farmàcia, entre flors, una variació del lema de Samuel Hahnemann: simila similibus simli cuarantur.

A la Universitat de Barcelona, els estudiants de medicina van poder cursar un màster en homeopatia des de 2004 fins a 2016. A causa de la falta d'una base científica per a l'eficàcia de l'homeopatia, el curs es va suspendre en 2016. Els efectes curatius s'atribueixen ara a aquest efecte placebo o a un procés de curació natural.

Per cert

El sostre de la farmàcia també porta els noms de famosos químics i farmacèutics. Un d'ells és el suec-alemany Carl Wilhelm Scheele, descobridor del clor (Cl). Com a professor, va investigar amb els germans Juan José i Fausto Elhuyar de Logronyo, els qui al seu torn van descobrir l'element wolframi (W).

Fonts

Sobre el momument: Tresors a Barcelona
Sobre Samuel Hahnemann: Wikipedia
La història de l'homeopatia a Espanya: Similia
© text: Annette Gutmann, traducció: Cristina Molina