Quina importància té que se’n parli a l’escenari sobre la sexualitat de les dones?

En els darrers anys, ha augmentat la presència als escenaris d'històries escrites per dones i sobre dones. Aquest fet ha donat visibilitat a temes que fins ara no s'havien tractat a escena, com la violència de gènere, la maternitat o els sostres de vidre. Tanmateix, la sexualitat de la dona encara és un tema pràcticament tabú als escenaris.
El teatre és un mirall de la societat, i aquest dèficit sens dubte es correspon amb el dèficit endèmic del tractament de la sexualitat de la dona en tots els àmbits socials. Actualment, hi ha una revolució feminista que es va encendre amb el moviment "Me too" i que, entre moltes altres coses, reivindica que es parli obertament sobre la sexualitat femenina. I aquesta reivindicació, ha d'arribar als escenaris.

Participa:
Sivan ben Yishai, dramaturga. Autora de l’obra “Amor. Un exercici argumentatiu”, nominada al premi de dramatúrgia del Festival Mülheimer Theatertage.
Malauradament l'autora no pot participar perquè està malalta amb COVID.
Concha Milla, dramaturga i actriu. Autora de l'obra "Estigmes".
Carme Portaceli, directora. Primera dona directora del Teatre Nacional de Catalunya. Acaba de dirigir una adaptació de Madame Bovary a Bèlgica.
Marta Aran, dramaturga, directora i actriu. Autora de l’obra “Els dies mentits”, premi Max a la millor autoria revelació.
Modera:
Maria Bosom, actriu i traductora de l’obra “Amor. Un exercici argumentatiu” al Teatre Tantarantana.


MOTIVACIÓ DE LA PROPOSTA
Fins a quin punt les dramaturgues actuals estan condicionades a l’hora de parlar sobre la sexualitat de la dona pel fet d’haver heretat una tradició teatral construïda exclusivament per homes?
Tenim referents que ens ajudin a construir un relat sobre aquest tema?
Hi ha algun equivalent en dramatúrgia del que va suposar Madame Bovary en literatura, una novel·la que Carme Portaceli ha portat recentment a l’escenari?
Dos exemples recurrents sobre sexualitat femenina a l’escenari són "Lísistrata", d’Aristòfanes, dins de les obres clàssiques, i "Els monòlegs de la vagina", d’Eve Ensler, dins de les obres contemporànies. Però a "Lisístrata" només es tracta la sexualitat de la dona com un mètode per coaccionar els homes; és a dir, l’home segueix sent el centre de l’experiència sexual. I, a l’obra "Els monòlegs de la vagina", no és la dona qui pren la paraula directament, sinó la seva vagina, com una metàfora per parlar no només sobre el plaer femení, sinó també sobre temes tan diversos com el part, la violació o la menstruació; és a dir, la sexualitat femenina queda en un segon terme. Per tant, hi ha una manca evident d’obres de teatre que posin al centre la sexualitat de la dona, sense que vagi lligada al desig dels homes, a la reproducció o a la violència, els tres punts de vista amb què s’ha abordat tradicionalment.
Dues excepcions són "Amor. Un exercici argumentatiu" de Sivan ben Yishai, i "Els dies mentits" de Marta Aran, dos relats en què la sexualitat de la dona ocupa un lloc central.
Com es construeix un relat així sense referents i amb tants buits a nivell cultural i lèxic com encara hi ha a la societat?
De quina manera s’interpel·la els espectadors, tant dones com homes, perquè reflexionin sobre la seva pròpia sexualitat i fins a quin punt aquesta està condicionada per una herència cultural i sexual on impera la visió masculina del món?
És un tema que encara produeix incomoditat o rebuig?
La nostra societat està preparada i disposada a parlar obertament sobre la sexualitat de la dona, després de segles de silenci?
Quina importància té que se’n parli a l’escenari per aconseguir que també se’n parli a fora?
Quins són els esculls amb què lluiten les dramaturgues i les directores a l’hora de parlar-ne?
Quin és el llegat que volen deixar a les futures generacions de creadores teatrals?

Aquesta taula rodona és una de les activitats paral·leles celebrades amb motiu de l'estrena d'Amor, un exercici argumentatiu. O el que li va passar a Popeye el mariner vist per l'Olívia Oli, al Teatre Tantaranta. Una obra de l'autora berlinesa Sivan ben Yishai, sobre l'empoderament i la sexualitat femenina. La història de l'Olívia Oli, que pot ser la història de qualsevol dona. Activitat organitzada per la companyia Unter den Linden en col·laboració amb el Goethe Institut i el Tantarantana.