Logo Goethe-Institut

Espanya Barcelona

|

19:00 h

Festival Barcelona Poesia 2025

Recital de poesia|Amb Ulrike Almut Sandig (Alemanya), Gemma Gorga i López (Catalunya), Jean Poncet (França), Lucie Joy (França) i Mariangela Gualtieri (Itàlia)

  • Museu de l'Art Prohibit, Barcelona

  • Preu Entrada gratuïta

Festival Barcelona Poesia 2025_qu

Festival Barcelona Poesia 2025

En el marc del Barcelona Poesia, el Clúster EUNIC Barcelona celebra la diversitat de les veus europees a través d’un recital de poesia que tindrà lloc el dimecres 7 de maig a les 19 h al Museu de l’Art Prohibit de Barcelona. Ulrike Almut Sandig (Alemanya), Gemma Gorga i López (Catalunya), Jean Poncet (França), Lucie Joy (França) i Mariangela Gualtieri (Itàlia) protagonitzaran una vetllada on teixiran vincles entre llengües, cultures i sensibilitats a través de la seva poesia. Una invitació a descobrir universos singulars i a sentir el poder de les paraules més enllà de les fronteres.

Ulrike Almut Sandig Ulrike Almut Sandig ©Sascha & Estefania Conrad Ulrike Almut Sandig és escriptora i poeta i viu a Berlín. Va publicar els seus primers poemes en postals gratuïtes i anuncis de carrer. Des d’aleshores, ha publicat nombrosos volums de poesia i relats curts, traduccions, àlbums musicals i obres radiofòniques. Sandig interpreta els seus poemes en estreta col·laboració amb artistes d’arreu del món, recentment en festivals literaris de Xipre i l’Índia. Al capdavant del col·lectiu poètic germano-ucraïnès Landschaft, fa ballar els poemes en una embriagadora fusió d’electrònica en bucle, versos multilingües i efectes visuals. Ulrike Almut Sandig ha rebut nombrosos premis; la seva novel·la «Monster wie wir» va ser nominada al Premi Literari de Dublín el 2024. És membre de la plataforma europea de poesia Versopolis i membre fundadora de P.E.N. Berlín.

Gemma Gorga i López Gemma Gorga i López Gemma Gorga i López (Barcelona, 1968). Com a poeta, ha publicat Ocellania (1997), El desordre de les mans (2003), Instruments òptics (2005), Llibre dels minuts (2006), Diafragma (amb J. Ramell, 2012), Mur (2015) i Viatge al centre (2020). Ha traduït els poetes indis de parla anglesa Dilip Chitre i Kamala Das, així com el poeta nord-americà Edward Hirsch (amb E. Farrés). És autora dels assaigs Indi visible (2018) i Hi ha un país on la boira (2021). Alguns dels seus llibres han estat traduïts a l’anglès, l’italià i el francès. Treballa com a professora a la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona.

Jean Poncet Jean Poncet
Nascut a Marsella, tant mediterrani com europeu, Jean Poncet ha estat a vegades professor d’anglès, més sovint diplomàtic, sempre poeta i traductor de poesia. Després de passar més d’un quart de segle a diversos països europeus, asiàtics i del Pacífic, va tornar a la seva ciutat natal el 2006. Allà és un activista associatiu compromès amb el desenvolupament just i solidari de la ciutat de Marsella així com amb la defensa del medi ambient. Ha publicat vuit recopilacions de poesia, més d’una vintena de traduccions (principalment del romanès) i treballa habitualment amb artistes visuals per a llibres d’artista. Ha col·laborat amb diverses revistes literàries amb seu a Marsella: SUD, després Autre SUD i PHOENIX, que va contribuir a fundar. És un dels amfitrions del Festival de Poesia de Seta “Voix Vives – De Méditerranée en Méditerranée”.

Lucie Joy Lucie Joy Lucie Joy és una artista multidisciplinària la feina de la qual combina poesia, música i interpretació escènica. Subcampiona de França de slam poetry, desenvolupa una escriptura compromesa i poètica, recolzada en una singular presència escènica. Com a autora teatral, ha col·laborat amb La Comédie de Reims, Bronca, la Compagnie Itek i el col·lectiu Kraft. Paral·lelament, continua la seva carrera musical, amb una cinquantena de concerts a l’any i dos àlbums: Courage (2023) i Le Souffle des Vivants (2025). També organitza escenaris oberts i tallers d’escriptura en escoles, associacions i presons. Els seus textos han estat publicats en diverses obres col·lectives, entre elles Le Mot qui claque – anthologie slam (Les Xérographes, 2024) i 1001 Plumes (SélaProd, 2022). La seva obra ha estat publicada a la revista literària de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) i ha guanyat diversos premis literaris, entre ells el Prix Claude Nougaro (2015) i el Prix du CROUS (2015).
Mariangela Gualtieri Mariangela Gualtieri
Mariangela Gualtieri és poeta i dramaturga italiana, originària de Cesena, a l’Emília-Romanya. Es va llicenciar en arquitectura a l’IUAV de Venècia i ha dedicat la seva vida a l’art poètic i teatral. El 1983 va fundar el Teatro Valdoca juntament amb Cesare Ronconi, assumint el rol de dramaturga i treballant especialment en la interacció entre poesia i representació. La seva obra es caracteritza per l’atenció a la dimensió oral de la poesia i per l’estreta relació entre el vers poètic i la música en viu.