De nou aquest any el Barcelona Poesia compta amb la col·laboració del Clúster EUNIC de Barcelona, la xarxa europea d’organitzacions i instituts nacionals dedicats a les relacions culturals i que promou la cultura com a peça clau en les relacions internacionals. Soci estratègic de la UE, el clúster EUNIC contribueix activament en la definició de la política cultural europea i, a Barcelona, presenta per segon any consecutiu, un recital poètic amb presència de poetes europeus, a la bella seu de la Fundació Julio Muñoz Ramonet. El recital 'Quatre punts cardinals de la mirada' és una trobada en què quatre poetes compartiran escenari per oferir-nos els seus versos en català, francès, alemany i italià i oferir així una vetllada literària diversa i oberta. Hi participen l’Institut Français, l’Instituto Italiano de Cultura i el Goethe-Institut de Barcelona, amb la col·laboració de l’Institut Ramon Llull.


Julian Zhara és poeta, doctorand en Albanística a la Universitat Ca’ Foscari de Venècia, periodista, escriptor i estudiós de la literatura contemporània. Els seus poemes, traduccions i textos crítics han estat publicats en revistes i litblogs, així com a Rai 5 i Rai 1. L’any 2018 va publicar el seu llibre Vera debe morire (Interlinea Edizioni). Del 2021 al 2024 va ser redactor en cap de la revista de bibliofília i col·leccionisme Charta; en el bienni 2023-2024 va fundar i dirigir la revista d’història de la cuina Cucina di Charta, única a Itàlia. Entre 2024 i 2025 va traduir per a Bibliotheka Edizioni tres novel·les fonamentals de la literatura albanesa contemporània.
Guanyador del Premi Internacional Alfonso Gatto el 2016 per la seva activitat poètica, del Premi Lermontov 2021, i el 2025 li va ser concedit el Premi a la Millor Traducció de l’Any pel Ministeri de Cultura d’Albània en el marc del festival FjalaFest.

Theresa Sperling és una artista de spoken word, dramaturga i professora de llengües. Els seus textos de slam poetry, emocionals i de crítica social, l’han dut vuit vegades seguides a les finals del Campionat de Poetry Slam de Baixa Saxònia i Bremen. L’any 2023 es va convertir finalment en campiona germanòfona. El 2024 va guanyar el campionat europeu amb un text sobre les “filles”, que també es va fer viral a Instagram i Facebook.





Jérôme Pinel comença a escriure i interpretar textos des de l’adolescència en un grup de rap. Amb el temps, crea el projecte JNMC, actiu entre 2005 i 2010 amb tres EPs autoproduïts. El 2006 descobreix l’slam i s’hi apassiona ràpidament, cosa que el porta a unir-se el 2009 a la companyia Fébus i participar en diversos espectacles teatrals. Aquesta experiència li permet actuar davant de grans públics i explorar noves formes d’expressió escènica. Paral·lelament, anima escenaris d’slam i arriba a les finals nacionals el 2010 i 2011, rebent elogis de figures destacades del moviment i representant la seva regió en esdeveniments importants.
El 2010 crea el duet Strange Enquête, que combina música i spoken word, aconseguint reconeixement, premis i més de 200 concerts arreu de França. El 2016 publica un projecte personal experimental basat en textos i sons, mentre també escriu per a altres artistes i desenvolupa espectacles poètics en solitari. El 2018 guanya el Grand Slam National de París i esdevé representant de França a nivell internacional, i el 2019 es proclama campió del món de slam poesia. A partir de 2020, actua en diversos països i reprèn la seva carrera musical en solitari amb nous projectes. Continua creant, actuant i preparant noves produccions fins al dia d'avui.

Hug Casals és una veu destacada de la poesia catalana contemporània, conegut per una obra que combina reflexió íntima, consciència social i una gran cura pel llenguatge. Nascut a Catalunya a finals del segle XX, ha desenvolupat una trajectòria literària vinculada tant a l’escriptura com a la difusió cultural, participant en recitals i projectes col·lectius. La seva poesia sovint explora temes com la identitat, el cos, el desig i el pas del temps, amb un estil alhora líric i directe. Entre les seves obres més destacades hi ha No hi érem, Manual de supervivència i El dolor de la bellesa, que l’han consolidat com una de les veus emergents més rellevants del panorama poètic català actual.