Política lingüística - alemany com a llengua estrangera i segona llengua
Ganes d'aprendre idiomes

Qui aprèn l’alemany i per què? I què poden fer els governs, les institucions i els docents perquè totes les llengües rebin el mateix tracte? Parlem d'això amb Hans-Jürgen Krumm, catedràtic de Filologia Alemanya i autor del llibre «Sprachenpolitik Deutsch als Fremd- und Zweitsprache» (NT: Política lingüística, l’alemany com a llengua estrangera i segona llengua), recentment publicat.

Von Janna Degener-Storr

Al voltant de 130 milions de persones parlen alemany al món i uns 15,4 milions l'estan aprenent. És això el resultat de la política lingüística?

També. La llengua alemanya s'ha estès per tot el món de molt diverses maneres, per exemple, a través del colonialisme i l'emigració alemanya. I encara avui hi ha moltes raons per parlar i aprendre alemany en els àmbits dels negocis i el turisme. Però, per descomptat, la política lingüística també hi té un paper important. Sobretot després de la Segona Guerra Mundial, el Govern federal alemany d’aleshores i, d'una altra manera, la RDA van dur a terme una política lingüística massiva. L'objectiu era demostrar en la competència entre els sistemes que hi havia una Alemanya millor després del nacionalsocialisme. Aquesta política lingüística, en la qual institucions com l’Institut Goethe van exercir i continuen exercint un paper important, naturalment ha contribuït al fet que avui, malgrat l'avanç de l'anglès, un nombre relativament elevat de persones aprengui alemany.

Vostè diu que durant la Guerra Freda la política lingüística es va utilitzar específicament per a configurar la imatge d'Alemanya al món. La motivació per promoure l'alemany a altres països continua sent la mateixa avui dia?

Avui dia, els aspectes econòmics, d'una banda, i la política europea, d’una altra, exerceixen un paper més important. A més, es necessita mà d’obra qualificada de l'estranger. En un món globalitzat, també existeix la competència per les ments brillants. Per això es vol atreure l'atenció de les persones cap al món de parla alemanya, cap als programes educatius i cap a les empreses alemanyes entusiasmant-los amb la llengua alemanya. I Alemanya vol mostrar amb la seva llengua que forma part de la Unió Europea.

Com valora la política lingüística del Govern alemany?

En general, el Govern alemany està establint les prioritats correctes. No es tracta directament d’exercir una influència política en la gent. El Ministeri Federal d'Afers Exteriors és el principal responsable de la política lingüística alemanya. Dit d’una altra manera, es tracta de fomentar la imatge i promoure la simpatia, l’entesa, també enfront dels danys causats pel nacionalsocialisme. Al meu entendre, és correcte presentar la llengua alemanya com una llengua bonica i important en el context del multilingüisme internacional, però no oposar-la a altres llengües. La Suïssa de parla alemanya, Àustria i la República Federal d’Alemanya estan situades al centre de l'Europa actual. I l'alemany és una llengua interessant per a moltes persones al món, d'una banda, per les seves tradicions culturals i, d’una altra, com a llengua europea. És bo que la política lingüística alemanya abordi tota la gamma d'interessos i relacions als diferents continents.

A Alemanya els estudis són gratuïts i el Servei Alemany d'Intercanvi Acadèmic ofereix interessants programes de beques. Aquestes decisions polítiques motiven també a la gent a aprendre alemany?

Per descomptat que influeixen. No es tracta només que sigui gratuït. El sistema educatiu alemany té una molt bona reputació a tot el món, i això s'aplica a moltes matèries, des de l'arquitectura fins a les disciplines tècniques, passant per la filosofia i la musicologia. Però això per si sol no justificaria la forta demanda si no hi hagués un altre tipus d’interès per Alemanya i la llengua alemanya.

Com apliquen els docents d'alemany com a llengua estrangera la política lingüística?

Els docents exerceixen un paper crucial a l'hora de generar entusiasme per la llengua alemanya. Mostren als seus alumnes que quan aprens un idioma no només aprens gramàtica, sinó que també els dona accés a un altre món d'una forma completament nova. Trien els textos i la música per a les seves classes. Però també organitzen programes d'intercanvi que faciliten el contacte directe. Jo això ho anomeno «política lingüística des de baix».

La política lingüística també s’aplica dins d'Alemanya, per exemple, quan s'obliga els immigrants a assistir a cursos d'integració...

Sí, i tinc una opinió molt contradictòria sobre aquest tema. Una cosa és clara: qui vulgui viure i treballar a Alemanya necessita l’alemany. Al mateix temps, hi ha grans injustícies quant als requisits lingüístics per a la immigració. Algunes persones han de passar proves de coneixements lingüístics per venir a Alemanya en el marc del reagrupament familiar, per exemple. A uns altres se'ls permet establir-se aquí perquè van néixer a Polònia o Portugal, per exemple, sense que ningú els pregunti pels seus coneixements d'alemany. Com a lingüista, crec que la llengua és un pont i no ha de ser una barrera. No obstant això, alguns dels exàmens de coneixements lingüístics per a immigrants actuen més aviat com a barreres. També és clar que els idiomes s'aprenen millor amb recompenses i incentius que amb sancions. Al meu entendre, la política lingüística no sempre ha assolit l'equilibri adequat.

Els directors d'escola també apliquen una política lingüística quan prohibeixen als seus alumnes parlar una llengua diferent de l'alemany als patis d'esbarjo. També és fonamental que els nois i noies portin «a l'equipatge» l'àrab o l'anglès...

Les prohibicions lingüístiques a l'escola, fins i tot durant els esbarjos, són terribles: violen els drets humans i dels infants. I obstaculitzen el desenvolupament del multilingüisme entre els infants. Tots creixen en un món multilingüe i haurien d'aprendre a gestionar aquest multilingüisme a l'escola.
A la lingüística, les prohibicions lingüístiques es denominen «glotofòbia», un terme que segueix el model del terme «racisme». Mentre que l'anglès està permès a tot arreu, altres llengües són discriminades. No crec que la nostra política lingüística faci prou perquè es valorin totes les llengües i es reconegui el multilingüisme com una riquesa.

Què poden fer els professors perquè les llengües reben el mateix tracte?

Els professors han de parlar de política lingüística a l'aula perquè tots s'adonin que devaluar les llengües és també devaluar les persones que les parlen. Això comença perquè el professor pugui preguntar quines llengües es parlen realment a l'aula. Això és pedagògicament important per a saber quin és el punt de partida. Però també és un acte de conscienciació política per a docents i alumnes. Perquè s'adonin que la normalitat no és només el que jo puc dir en la meva llengua. També és normal que altres persones parlin altres idiomes. Es pot debatre amb els alumnes per què algunes llengües es consideren valuoses al nostre país i altres no. Crec que és important que l'alemany s'ensenyi i es consideri una llengua europea. Es pot preguntar als alumnes d'altres continents per què els funcionaris de la UE parlen més anglès que alemany, malgrat que els funcionaris de parla alemanya constitueixen el grup més nombrós de la UE. Això permet arribar ràpidament a la història alemanya, a l'expulsió de científics jueus i d'altres nacionalitats. El desenvolupament de la consciència lingüística i la qüestió de la igualtat lingüística són dimensions importants de les classes d'alemany.

Hans-Jürgen Krumm | © Krumm Què poden fer les institucions, què pot fer el Govern perquè les llengües reben el mateix tracte?

Crec que el nostre Govern hauria de convertir el multilingüisme en un dret humà. La Unió Europea vol que tothom aprengui a l'escola almenys dos idiomes a més de la seva llengua materna. Si una d'elles fos l'alemany, una altra el turc o el romanès, per exemple, i una tercera l'anglès o potser el japonès, segons l’interès de cadascú, aleshores ens allunyaríem d'aquest xoc entre llengües.

Vosté porta dècades treballant en el tema de la política lingüística de l'alemany com a llengua estrangera i segona llengua. Hi ha alguna dada que li haja sorprés mentre investigava per a aquesta publicació?

Sí, moltes coses. Entre altres coses, em vaig adonar de com en són d'exclusius els drets lingüístics de les nostres minories reconegudes en comparació amb els dels immigrants i refugiats. Vaig investigar molt a fons aquests drets de protecció lingüística per al llibre i em vaig adonar de quantes persones al nostre país no tenen cap mena de drets lingüístics per a les seves llengües. Això em va impressionar tant que ara em dedico molt intensament al tema dels drets lingüístics. Juntament amb antics estudiants i companys de treball, hem fundat una xarxa de drets lingüístics a Àustria que adopta una postura crítica davant la política lingüística oficial. Al febrer de 2022 se celebrarà una conferència sobre el tema -en aquest context molt crític- dels exàmens. Aquí intento participar en el procés de formació d'opinió.