Barcelona respira

A l'agost de 1854, es derroquen les antigues muralles de Barcelona i comença un boom de la construcció. Es desenvolupen nous barris i la burgesia barcelonina busca espai per a les seves majestuoses viles. L'auge també va arribar als pobles dels voltants. A Sant Gervasi, que llavors encara era independent, es va construir a partir de 1866 l'assentament Camp d'en Galvany, que porta el nom del propietari del terreny edificable, Josep Castelló i Galvany. Ell va vendre una de les seves parcel·les al metge berlinès Otto Streitberger, que va fer construir allí una casa per a ell i la seva esposa en 1875. És de suposar que va ser el primer del carrer, per la qual cosa el nom "Carrer del Berlinès" es deu amb tota seguretat a l'origen del seu propietari.

Llegenda urbana o veritat?

Otto Streitberger va viure primer a Berlín amb la seva esposa andalusa, i més tard es va traslladar a Barcelona. També es diu que Rosari Pequeño enyorava molt la seva Andalusia natal. Per complaure-la, el seu marit va fer construir en 1875 una casa d'estil morisc amb una rèplica exacta del pati dels lleons de l'Alhambra. Perquè tot sembli el més autèntic possible, el mestre d'obres Domènec Balet i Nadal va encarregar la majoria dels materials de construcció al Marroc. Hi havia un gran jardí al costat de la casa que també recordava a l'Alhambra. Dos lleons flanquejaven la porta d'entrada. El jardí i els lleons han desaparegut avui. Però encara podem admirar la façana d'estil morisc i, si estrenyem el nas contra el cristall de la porta d'entrada, fins i tot albirar l'opulenta escala.
No sabem si la història d'Otto i Rosario és certa, però sens dubte és una bonica història.

L'estil neomorisc a Europa

Però tal vegada Otto Streitberger i Rosari Pequeño només volien estar a la moda quan van construir la seva nova casa.
A mitjan segle XIX, l'estil morisc va ser redescobert en l'arquitectura europea. Molts edificis es van projectar imitant els models andalusos. A Viena i Berlín es van construir sinagogues d'estil neomorisc, a Londres es va construir el Palau Real de l'Alhambra i a Malta la Vila Alhambra. A Barcelona es van construir les dues places de toros, la Casa Vicenç o la Vila Hispano-Arabe. Malauradament, el Teatre Nacional del Passeig de Gràcia ja no existeix, però just al costat segueix havent-hi una casa amb façana neomorisca que passa desapercebuda molt sovint.

L'Alhambra del Neckar

Ja en la dècada de 1830, el rei Guillermo I de Württemberg va tenir la idea de construir un complex d'estil morisc, el Wilhelma. Els edificis, ricament decorats, i l'exuberant jardí, amb les seves fonts i jocs de luminotècnics, pretenien crear una atmosfera pròpia de les 1001 nits. En 1837 va donar l'ordre i l'arquitecte Karl Ludwig von Zanth va posar en pràctica les seves idees. Avui dia, el Wilhelma és un jardí zoològic-botànic i una destinació popular per als residents de Stuttgart. Pels seus edificis neomoriscs, el parc també és conegut com l'Alhambra del Neckar. Fonts:
El Periódico: L’edifici Alhambra
Wilhelma: Die Alhambra am Neckar
© text: Annette Gutmann, traducció: Cristina Molina