La plaça Europa
A Montjuïc

Europaplatz © Foto: Goethe-Institut Barcelona

Hi ha dues places europees a la província de Barcelona: la més nova està a l'Hospitalet de Llobregat. L'altra plaça, més antiga, es troba al complex que envolta al Palau Sant Jordi, construït pels Jocs Olímpics de 1992 en Montjüic. En aquesta espaiosa plaça, dissenyada segons una idea de l'ex alcalde de Barcelona Pasqual Maragall, trobem una enorme font circular envoltada d'un fris semicircular. 

Article 1

Europaplatz Artikel 1 © Foto: Goethe-Institut Barcelona A l'esquerra, en català, part de l'article 1 del Tractat de la UE, que tot Estat ha de signar quan s'adhereix a la UE: Aquest tractat representa una nova etapa en la realització de "una unió cada vegada més estreta entre els pobles d'Europa, en la qual les decisions es prenguin el més a prop possible del ciutadà".
A continuació, s'alineen per ordre alfabètic en el fris, els noms dels polítics que, segons els impulsors, han fet molt per la unificació d'Europa. Entre ells estan els alemanys Konrad Adenauer, Willi Brand i Rosa Luxemburg.

Konrad Adenauer

Europaplatz Konrad Adenauer © Foto: Goethe-Institut Barcelona Konrad Adenauer va ser el primer Canceller de la recentment fundada República Federal d'Alemanya. Durant el seu mandat, de 1949 a 1963, va deixar una gran empremta sobre la postguerra d'Alemanya i Europa. Com a molts polítics de la seva generació, ja havia reconegut després de la Primera Guerra Mundial que una pau duradora només seria possible en una Europa unida. I què uneix més als països que el comerç comú i els negocis florents?
"El carbó i l'acer han exercit un paper devastador a Europa en el passat com a matèries primeres per a les armes. Esperem que ara una comunitat del carbó i de l'acer ens uneixi". (Konrad Adenauer)
En signar el Tractat de París pel qual s'estableix la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer en 1951, ell i els seus homòlegs de Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos van asseure les bases de la UE. Perquè per molt grans que siguin les diferències entre els països de la UE, tots estan d'acord en una cosa: l'economia i el comerç han de créixer, i la millor manera de fer-ho és junts.

Per cert

Quan en 1963 els periodistes li van preguntar a Konrad Adenauer qui eren els polítics més importants de l'època, va respondre: "Els conec!".

WILLY BRANDT

Europaplatz Willy Brandt © Foto: Goethe-Institut Barcelona El polític socialdemòcrata Willy Brandt va ser el quart Canceller Federal de 1969 a 1974. La seva visió d'una Europa unida va incloure molt ràpid als Estats d'Europa Central i Oriental. Amb la seva Ostpolitik (política de l'est), va aconseguir trencar el teló d'acer entre els països d'Europa Occidental i Oriental i propiciar un apropament entre els dos blocs. Per això va rebre el Premi Nobel de la Pau en 1971. En el seu discurs, un dia després de la caiguda del Mur de Berlín, va dir: "Ara el que ha d'estar unit creix unit! I va afegir: "Això s'aplica a tota Europa!". Un bell somni!

Willy-Brandt-Platz © Foto: Goethe-Institut Barcelona

© Foto: Goethe-Institut BarcelonaRosa Luxemburg

Rosa Luxemburgo (1871-1919) fue una influyente y valiente representante del pensamiento y la acción democrático-socialista en Europa. Con todas sus fuerzas trató de evitar la Primera Guerra Mundial. Junto con Karl Liebknecht, fue la representante más importante de las posiciones internacionalistas y antimilitaristas del SPD. Fue apasionada y convincentemente crítica con el capitalismo. Llena de esperanza, dio la bienvenida a la revolución rusa, pero como demócrata revolucionaria se mantuvo crítica y alerta: de forma muy clara atacó la política dictatorial de los bolcheviques.
Nacida en 1871 en la pequeña ciudad polaca de Zamość, entonces ocupada por los rusos, destacó muy pronto por su genialidad e inteligencia. A los cinco años ya sabía leer y escribir, y a los trece escribió un poema sobre Bismark al Kaiser Guillermo I que iba a visitar Varsovia en 1884.

Después de terminar el bachillerato, estudió primero ciencias naturales y más tarde ciencias políticas y economía nacional en la Universidad de Zúrich, una de las pocas universidades europeas que admitían mujeres. Se doctoró Cum Laude en 1897.

Tuvo mucha influencia, especialmente en el movimiento socialdemócrata y socialista alemán. Como pacifista convencida, hizo campaña contra la movilización para la guerra en 1914 y exhortó al proletariado alemán en dos discursos a no disparar contra sus camaradas franceses. Fue enviada a prisión por incitación a la desobediencia, donde pasó tres años. Acogió con satisfacción la revolución rusa, pero rechazó cualquier supresión violenta de la libertad:
“Sin elecciones generales, sin libertad de prensa, sin libertad de expresión y reunión, sin la lucha para la libre opinión, la vida en todas las instituciones públicas se extingue, se convierte en una caricatura de sí misma” escribió en relación con los excesos de violencia en la URSS.  "La libertad es siempre y exclusivamente libertad para el que piensa de otro modo".

El 15 de enero de 1919, ella y su compañero de armas Karl Liebknecht fueron detenidos y asesinados en Berlín bajo la responsabilidad de un ministro socialdemócrata del Reichwehr. El cuerpo fue arrojado al canal de Landwehr. Hoy en día existe un monumento conmemorativo al que acuden cada año innumerables personas para recordarla.

Fonts: 
Konrad Adenauer
Willy Brandt
Rosa Luxemburg
© text: Ulrike Fiedler, traducció: Cristina Molina