Exposició Doppelgänger

dj, 05/10/2017 -
dg, 12/11/2017

Arts Santa Mònica

Exposició d'obres produïdes durant les residències artístiques a Baden-Württemberg i Catalunya (2015-2016)

La beca Baden-Württemberg/Catalunya és el fruit d'una iniciativa del Goethe-Institut Barcelona en col·laboració amb Hangar, Centre d'Arts Santa Mònica, la Württembergischer Kunstverein Stuttgart i la Kunststiftung Stuttgart. El programa, que pretén recolzar el desenvolupament de treballs artístics vinculats als contextos de cadascun dels centres i institucions participants, fomentar l'intercanvi interregional entre creadors de Baden-Württemberg i Catalunya i possibilitar experiències de diàleg entre dues comunitats artístiques i els seus respectius col·lectius socials, rep el suport del Ministeri de Ciències, Investigació i Art del Land Baden-Württemberg i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
 
El 5 d'octubre 2017, a les 19h, tindrà lloc la inauguració de Doppelgänger al Centre d´Arts Santa Mònica. La paraula Doppelgänger prové dels vocables alemanys per a "doble" i "caminant", en el sentit d'un doble que camina al costat de nosaltres. A més de la presentació dels projectes dels participants, es presentarà el programa d'intercanvi artístic Baden Württemberg i Catalunya. Fins el 12 de novembre estaran exposats els treballs artístics dels participants catalans produïts a Stuttgart, i les obres dels participants alemanys, produïdes a Barcelona.
 
L’artista Luis Guerra Miranda presentarà el seu treball en format de conferència el 24 d’octubre a les 19 hores.
 
PARTICIPANTS de CATALUNYA
 
Alán Carrasco, 1986, és tècnic superior en Fotografia Artística per la EASD-ADGE, Escola d'Art i Superior de Disseny de Vitòria-Gasteiz, grau en Art i Disseny per l’Escola Massana de Barcelona, màster en Estudis Museístics i Teoria Crítica (PEI, Programa d'Estudis Independents) pel Museu d’Art Contemporani de Barcelona i màster en Literatura Comparada: Estudis Literaris i Culturals per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Projecte Supermax: Les xarxes del poder constitueix un treball de recerca i documentació de llarg recorregut en el qual es para esment a diversos espais i recintes de tancament i càstig, el context històric i polític del qual es posa en relació amb el text original de la conferència de Foucault a Brasil Els mailles du pouvoir. De tal forma, durant la primera fase iniciada durant l'estada al Württembergischer Kunstverein de Stuttgart, el text es va posar en relació amb el context del Deutscher Herbst de 1977 en una imminent publicació titulada "Projekt Supermax I: Die Maschen der Macht" que serà impresa per reclusos dins de la presó Justizvollzugsanstalt Heimsheim.
En la segona fase, el text acadèmic serà l'eix d'una segona publicació titulada "Projecte Supermax II: L'ordre dels Estats no tolera ja el desordre dels cors" que traça una genealogia de les lluites de la COPEL, Coordinadora de Presos Espanyols en Lluita –inspirada precisament en el Groupe d'information sur les prisons creat el 1971 a França a iniciativa del propi Michel Foucault– a presons com la de Carabanchel o la Modelo de Barcelona durant els últims dies del franquisme.
 
Diego Paonessa, Buenos Aires, 1970, és llicenciat en Belles Arts per l'Institut Universitari Nacional d'Art (Buenos Aires) i DEA (Diploma d'Estudis Avançats) obtingut al programa de doctorat Pintura en l'era digital (Universitat de Barcelona). Ha fet l'especialització de Disseny d'interacció i usabilidad a la UOC.
Public Domain Energy és un projecte d'investigació que posa en relació dues línies: la producció d'energia sota la idea DIY com a pràctica experimental i la producció de coneixement col·lectiu sobre l'ideal d'energia permanent sota el signe lowcost. Es basa en la recol·lecció de vídeo-tutorials de youtube d'usuaris que duen a terme pràctiques i experiències amb energia elèctrica. 

Luis Guerra Miranda, Santiago de Chile, 1974. Pintor i filòsof, viu i treballa a Barcelona.
De la incompletitut de les imatges. Com una lecture-performance, es compon d'un àmbit argumental teòric, l'acte de parla mateix, i la projecció d'imatges. 

Mario Santamaría, Burgos, 1985, és llicenciat en Belles Arts i graduat en el Màster d'Arts Visuals i Multimèdia per la Universitat Politècnica de València.
& the Tracert: (...) Una aplicació informàtica (Processing) realitza automàticament peticions a la plataforma Google Maps. L'aplicació demana les imatges d'una sèrie de geolocalitzacions repetint aquesta operació cada 5 segons. Aquestes geolocalitzacions corresponen a una base de dades de fosses franquistes a l'estat espanyol que encara romanen sense obrir. El protocol pel qual l'aplicació es comunica amb Google ha estat forçat de manera que es demana a la companyia imatges d'una resolució major a l'estipulada en el protocol. Cada petició és rebutjada per Google mostrant una imatge sense imatge: "Sorry, we have no image here". (...) El cercador Google Imatges pot indexar per error arxius PDF. Quan això succeeix, un procediment automatitzat cobreix amb negre el contingut dels arxius. Aquest cercador funciona oferint previsualitzacions d'imatges que procedeixen cadascuna de diferents rutes, webs, blogs, etc. En indexar un PDF, la previsualització que ens facilita Google no mostra el contingut de l'arxiu, l’oculta deixant veure únicament una estructura en blanc i negre. Aquest procediment de protecció del contingut no distingueix entre diferents estatuts de drets d'autor. En alguns dels casos aquests textos són Pay-Per-View i en uns altres són de domini públic.
 
PARTICIPANTS de BADEN-WÜRTTEMBERG
 
Sylvia Winkler, Salzburg, 1969, graduada per l'Acadèmia de Belles Arts de Stuttgart. Fins al 2016 va desenvolupar la seva pràctica artística gairebé exclusivament en col·laboració amb Stephan Köperl.
B2: Durant la seva residència a Barcelona, Sylvia Winkler fa servir una bicicleta per explorar la ciutat, constituint un mitjà de cartografia de la seva estada d’un mes. Els recorreguts, acuradament traçats, i els desviaments conformen la reixeta bàsica per a una cartografia dels seus pensaments, observacions i lectures.
Plan C: El traçat urbà de l'Eixample de Barcelona serveix de plantilla gràfica per a la investigació i reflexió de Sylvia sobre el pla mestre visionari de Ildefons Cerdà.
 
Stephan Köperl, llicenciat per l'Escola Estatal d'Art de Stuttgart el 1998. La seva obra gira entorn de la condició humana sota la influència de l'entorn urbà i virtual contemporani.
Cosificació sexual: El punt de partida per a aquesta contribució va ser una fotografia pin-up que l'artista va trobar a un taller per a la producció d'art contemporani, a partir de la qual investiga sobre el terme de "cosificació sexual”. 

Oskar Klinkhammer, nascut el 1985 a Düsseldorf, Alemanya, és un estudiant de postgrau a la Universitat d’Art de Braunschweig (HBK) i té un diploma en Media Art. Va estudiar Història de l'Art a la Universitat Heinrich-Heine de Düsseldorf i Art Multimèdia a la Universitat d'Arts i Disseny a Karlsruhe (HfG), a la Universitat d'Arts de Berlín (UdK) i a la Universitat de Kyushu, Fukuoka, Japó.
Palms & Parrots és una escultura cinètica. Un arbre de lleves de fusta i acer, mogut per corretges de ventilador que transmeten la potència d'un motor electrònic. Les barres d'acer es mouen en una ondulació uniforme. El moviment hipnòtic podria estar associat amb ones, ales o palmeres al vent.
 
Bea Stach, nascuda el 1987 a Greifswald, va estudiar comunicació de disseny en la Staatlichen Hochschule für Gestaltung a Karlsruhe (HfG) i la École Cantonale d’Art de Lausanne (ÉCAL). Després de licenciarse va començar a treballar com a artista conceptual i dissenyadora independent.

Dust, Barcelona és una instal·lació que consisteix en una aplicació java projectada en una pantalla, i un pedestal amb un ratolí d'ordinador amb el qual el visitant pot interactuar. Deu capes de pols, acumulades durant un període de temps establert de deu hores al mateix lloc, es presenten en forma d'una projecció digital, tridimensional, artificial del món. Amb el ratolí de l'ordinador, l'espectador està convidat a moure's activament al voltant, apropar i allunyar les partícules més petites que ens envolten, explorar la pols i observar els patrons, creats per la pròpia naturalesa.
 
Susanne Kudielka & Kaspar Wimberley treballen internacionalment com a intervencionistes i investigadors de performance, el procés artístic del qual comença a un lloc determinat a través d'un procés d'observació i diàleg que analitza i, finalment, respon a les narratives arquitectòniques, sociopolítiques, geogràfiques, mitològiques, connotatives i històriques que es poden trobar allí.
“21 wobbly tables, propped up using 44 Euros” contínua el projecte ‘Waiting for something (bad) to happen’ que va sorgir en el Casino Luxembourg Forum d’Art Contemporain. Els diners que va fer desaparèixer un mag, van aparèixer de nou en la seva forma física i material com a monedes d'1 euro – amb una funció canviada i amb un valor alternatiu. 
"From the other to the us": Per a la inauguració de la exposició ‘Dialog 3’ al Goethe-Institut Barcelona els artistes ens envien un missatge per streaming des de Stuttgart, pel qual fan servir l'alfabet semàfor. En aquest missatge reflexionen sobre el seu temps a Barcelona i els seus intents per entendre el desig català d'un estat propi. Una assitent tradueix, amb l’ajuda del públic, l'alfabet semàfor i escriu el missatge -llegible per a tots- en grans fulls de paper.

Tornar