Exposició CYCLIC JOURNEY - El viatge cíclic

Cyclic Journey proxy

dc, 27/09/2017 -
dv, 15/12/2017

Goethe-Institut Barcelona

Roger de Flor, 224
08025 Barcelona

Exposició comissariada per Herman Bashiron Mendolicchio
Amb:
Penelope Umbrico, Anselm Kiefer, Alejandro Cartagena, Fabrizio Contarino, Tom Carr, Clemens Wilhelm, Miguel Azuaga, Rachel Labastie, Waqas Khan, Pietro Ruffo, Simon Faithfull

Tot flueix i tot torna.

El debat sobre l'essència i la definició del temps ha fascinat a filòsofs, científics i a tot tipus de pensadors al llarg de la història de la humanitat. Entre els diversos principis, mesuraments i interpretacions del temps -concebudes per diferents visions religioses, filosòfiques o científiques-, les més conegudes són les lectures lineals i cícliques.
 
Aquesta exposició reflexiona sobre el concepte de “viatge cíclic”, sobre visions i moviments circulars i el·líptics, i sobre aquells fenòmens i experiències (de vegades predictibles, de vegades no) que tendeixen a repetir-se.
 
La constant rotació de la Terra al voltant del Sol, l'inexorable cicle de vida i mort, les reiteracions de la història, les migracions periòdiques, les civilitzacions en ascens i caiguda, els cicles econòmics, els incessants processos de creació i destrucció, la repetitiva successió de guerres i pau, les cosmologies, els viatges d'anada i tornada realitzats per multitud de gent a través de totes les èpoques, o fins i tot les rutines diàries, són algunes de les realitats que donen forma al concepte de "viatge cíclic". El projecte vol emfatitzar la intensa, intrínseca, inevitable ciclicitat que afecta tots els éssers humans.
 
Els moviments cíclics i lineals s'entrellacen. Els cicles -petits o grans, personals o col·lectius- es multipliquen constant i inexorablement. Hi ha alguna destinació final del viatge cíclic?
 
Tot flueix i tot torna.

33,634,297 Suns from Sunsets from Flickr (Partial) 7/24/17 33,634,297 Suns from Sunsets from Flickr (Partial) 7/24/17 | © Penelope Umbrico Amb la seva càlida i brillant composició de capvespres presos de Flickr, Penelope Umbrico aborda la creixent pràctica d'arxivar i compartir en l'era d'Internet. 33.634.297 Suns from Sunsets  from Flickr (Partial) 7/24/17 -el títol de la instal·lació presentada aquí a Barcelona- és una sèrie de fotografies que l'artista va recopilar de la web i després va recompondre en un mosaic de sols multitudinaris.
La peça mostra la contínua repetició de postes de sol que, dia rere dia, al voltant del món, marquen el ritme de la vida. Aquesta imatge col·lectiva i multiplicada recorda el nostre moviment constant a la terra, i la posta de sol mateixa esdevé un símbol d'aquest cicle quan el dia es rendeix a la nit. El tema, el sol, és definitivament l'emblema més potent de la sortida i el retorn eterns.​
 

Waqas Khan, Speck of Light III, 2016 Speck of Light III | Courtesy Sabrina Amrani Gallery, Madrid En el políptic de Waqas Khan, Speck of Light III, els elements repetitius en patrons lineals oscil·lants s'estableixen múltiples direccions i creen ritme visual. La composició elèctrica i dinàmica sembla seguir un camí d'il·luminació. Corbes primes però resoltes ballen a la superfície del paper, que es converteix en l'escenari des del qual les formes giratòries generen un profund sentit de musicalitat mística. La influència del sufisme, les imatges metafòriques dels dervixos giratoris, i el simbolisme del ritual Sama, es condensen en la peça. El políptic es converteix en un viatge complex que requereix escoltar.
 

Rachel Labastie, Djelem Djelem, 2015 | Courtesy Galerie Analix Forever, Geneva Djelem Djelem, de Rachel Labastie, presenta un dels signes i eines més significatius del moviment: la roda. Una roda de carro de vímet, fixada a la paret, gira lentament evocant el 'viatge cíclic'. Parla del nomadisme, del moviment imparable del temps i immediatament desperta totes les connotacions associades amb tal emblema. La naturalesa errant de l'home, l'evolució del desenvolupament mecànic, així com els símbols espirituals -com la roda del Dharma- vénen a la ment mentre s'observa el moviment cíclic sense fi de l'obra.


Simon Faithfull, Going Nowhere 1.5, 2016 © Simon Faithfull El vídeo Going Nowhere 1.5, el tercer d'una trilogia de Simon Faithfull, presenta un passeig a una petita illa de sorra al mar del Nord. L'artista, immers en un ambient de somni i inusual, segueix les petjades en espiral de l'aigua del mar mentre, gradualment i sense parar, aquest amara i cobreix la sorra seca de la petita illa. El cercle de la vida s'estreny, la direcció final i el punt final del nostre viatge semblen estar determinats per factors externs, el cos desapareix i la petita illa s'esvaeix a través de la seqüència d'onades. La vídeo-performance aborda els límits de l'home a la naturalesa, així com l'inevitable cicle d'aparició i desaparició de la terra i la humanitat.

Pietro Ruffo, MIGRAZIONI 23, 2017 | Photo Giorgio Benni | Courtesy Galerie Italienne, Paris. © Giorgio Benni Les obres de Pietro Ruffo es caracteritzen principalment per la superposició de diferents tècniques, capes de dibuix, mapatges i retallades, així com diferents històries i narracions. En la seva sèrie Migrations, l'artista s'inspira en el treball de geògrafs, cartògrafs i astrònoms, a través de vells mapes que parlen d'història, conflictes i relacions humanes. El fenomen de la migració es veu des de diverses perspectives i es trasllada a diferents planisferis que fusionen el passat, el present i el futur. La percepció i la distància -en temps i espai- canvien dràsticament i l'espectador es veu exposat a una narració densa que rebutja visions simplistes. Les migracions, els viatges i els reassentaments sempre han estat intrínsecs a la vida de totes les espècies; aquesta obra revela tant la seva recurrència constant com la creixent interconnexió de la humanitat.

Miguel Azuaga, Just Wait, 2015 © Miguel Azuaga A partir de les experiències de la seva pròpia família, l'obra de Miguel Azuaga també tracta d'històries de migració i identitat. En el vídeo Just Wait, l'artista es troba davant d'un paisatge nevat de muntanya. La peça ret un clar homenatge al Der Wanderer über dem Nebelmeer (1818) -una pintura de l'artista romàntic alemany Caspar David Friedrich- i, sobretot, es refereix a la migració de l'avi de l'artista d'Espanya a Suïssa a la recerca d'una millor vida. Azuaga remunta metafòricament el viatge del seu avi, contemplant silenciosament l'horitzó infinit d'aquest paisatge inalterat, potser pensant en la seva circumstància similar, ja que també va emigrar d'Espanya al nord d'Europa.


Fabrizio Contarino, Entre Aguas y Muros, 2017 © Fabrizio Contarino El mar és el protagonista indiscutible de les serigrafies de Fabrizio Contarino. Entre Aguas y Muros es refereix a les eternes connotacions ambigües de la mar: un passatge líquid que unifica les terres, però també una frontera natural i perillosa que pot provocar la mort i el rebuig. L'artista comença la seva obra a partir d'una fotografia de l'Estret de Sicília -un passatge de 145 km entre Sicília i Tunísia; entre Europa i Àfrica- replicant i modificant la imatge per crear un moviment imparable d'onades distants i properes. La peça és atractiva i alarmant alhora; el seu moviment i la història de l'estret mateix representen històries interminables de migracions, trobades i enfrontaments.

Carpoolers, 2014 Carpoolers, 2014 | © Alejandro Cartagena La càmera d'Alejandro Cartagena captura el viatge quotidià dels treballadors que comparteixen vehicles a Mèxic. El viatge llar-treball-llar és simbòlic de la rutina, del cicle diari, d'una forma de vida que tendeix a la repetició. En Carpoolers, de vegades els mateixos homes reapareixen a diferents camions, o -a la inversa- els mateixos camions reapareixen a la carretera amb diferents homes a bord. La seqüència de fotos retrata rítmicament els rutinaris i cíclics viatges diaris d'una creixent classe treballadora que viatja a través de zones urbanes en creixement incontrolades.



 Tom Carr, Sense títol, 1991 Tom Carr, Sense títol, 1991 | Courtesy Fundació Suñol, Barcelona El cercle és una de les formes més representatives de la creació artística de Tom Carr. Les pintures presentades a aquesta exposició tracten del simbolisme de cercles concèntrics, potser deduint que la realitat està composta de diferents capes de significat, connexions i relacions. Els discos comparteixen el mateix centre, però les diferents línies de colors, les diferents tonalitats i l'ús de la llum, expressen una visió de multiplicitat i diversitat continguda en la perfecció de la forma. Aquest treball revela cicles dins de cicles; i les petjades dels colors -que no busquen l'extrema puresa o perfecció- suggereixen que hi ha desviació fins i tot en el moviment circular, algun buit secret i algunes línies de connexions.

Simulacra Simulacra | © Clemens Wilhelm En el marc d'aquesta exposició, el vídeo de Clemens Wilhelm SIMULACRA ofereix una altra perspectiva del viatge cíclic. Filmada al parc d'atraccions "Window of the World" de Shenzhen (Xina), la peça aborda temes relacionats amb el turisme contemporani: el desig de viatjar, la il·lusió de viatjar sense cobrir la distància, la quimera de tenir tot el món a poca distància. El fenomen del turisme es veu a través de la lent de la repetició, la reproducció i la representació. El món es torna artificial i el viatge perd la seva essència, transformant-se en pur espectacle, simulacre i imatge.

Anselm Kiefer, Shevirath Ha Kalim, 2009, PLANTA Fundació Sorigué Courtesy Fundació Sorigué, Lleida El Pavelló Kiefer, situat enmig del complex industrial i pedrera 'La Plana del Corb' del grup Sorigué (Balaguer - Lleida), conté tres immenses i impressionants obres d'Anselm Kiefer. Für Velimir Chlebnikov (2005) es refereix a una de les teories del poeta i pensador futurista rus, Velimir Chlebnikov, afirmant que totes les grans batalles es repeteixen cíclicament cada 317 anys; Shevirath Ha Kelim (2009), recorda el procés de desintegració i propagació de les embarcacions identificades en les interpretacions cabalístiques de la creació del món; ja a través de la representació de les constel·lacions, un tema recurrent en l'obra de Kiefer, Die 7 Himmelspaläste (2005) parla de l'ascensió a Déu. La visita al Pavelló de Kiefer serà un "viatge cíclic", planejat com a part de l'exposició per el dia 7 d’octubre.

Herman Bashiron Mendolicchio
  •  

Tornar