Direcció: Julio Manrique
Quatre homes, dues dones i un nadó van d’excursió a un bosc. Són gent bonica, rica i creativa. Discussions cíniques i el perenne joc de l’amor i la distància marquen les converses. Aquesta vegada, els personatges han abandonat conscientment la ciutat, per veure què els depara una nit enmig de la natura.
Tot d’una, salta inadvertida una espurna, que desferma un incendi infernal. Tots fugen i es dispersen en totes direccions. Tot d’una, l’únic que compta és salvar la pròpia vida. L’experiència de por mortal, soledat i la pròpia vulnerabilitat davant la natura desfermada llança els supervivents a una vida quotidiana que no estan en condicions d’afrontar.
Animal negre tristesa és un text d’Anja Hilling. Un bonic, terrible i estrany artefacte tràgic que la Sala Beckett coprodueix conjuntament amb el Teatro Español.
Julio Manrique dirigeix aquesta obra que ens mostra un petit i privilegiat grup d’éssers humans que, amb la imprudència d’una colla de nens que juguen despreocupadament a l’ombra dels arbres, ignorant qualsevol perill, obren les portes de l’infern.
Aquest espectacle forma part del cicle
Planeta Persona. Els límits de la crisi climàtica que proposem per posar en valor veus, accions, reflexions i formes de vida que poden ajudar-nos a comprendre i eixamplar els límits d’aquesta situació. Com recuperar un futur? Com desafiar uns temps de catàstrofes? Com construir nous mons en comú?
Anja Hilling escriu obres de teatre i, més ocasionalment, altres coses (per a l’òpera i el cinema, sobretot). És llicenciada en Germanística i Estudis Teatrals per la Freie Universität de Berlín i també s’ha format en Escriptura Dramàtica a la Universitat der Künste de Berlín.
L’any 2003, per la seva primera peça teatral, Sterne, rep el Premi del Dresdner Bank per a Noves dramatúrgies, i el 2005 és escollida autora novell de la temporada a l’enquesta de crítics de la revista teatral Theater heute. Amb la seva obra Animal Negre Tristesa (Schwarzes Tier Traurigkeit, 2007), Anja Hilling aconsegueix el reconeixement internacional, amb estrenes al Théatre National de la Colline de París i al Königlich Dramatischen Theatre d’Estocolm, entre d’altres.
Entre les seves peces teatrals destaquen Mein junges idiotisches Herz (2005), Sinn (2007), Schwarzes Tier Traurigkeit (2007), der Garten (2011), Massiver Kuss (2016), wie kann ich dich finden, zu mir ziehen und überreden zu bleiben (2017), Apeiron (2020), Teile (hartes Brot) (2021) i liberté oh no no no (2022).
Anja Hilling viu a Berlín.
Anja Hilling també donarà una Masterclass d'esriptura escènica del 2 al 4 de març. Al centre està el marc i "la qüestió del què ocorre amb el contingut d'una obra, el seu personal, els seus temes, quan se sotmet a les lleis d'una forma que seguim però que mai podem comprendre del tot. La foscor és l'espai on pot començar alguna cosa."
Autoria: Anja Hilling
Traducció: Maria Bosom
Direcció: Julio Manrique
Repartiment: Joan Amargós, Màrcia Cisteró, Mia Esteve, Norbert Martínez, Jordi Oriol, Mima Riera, David Vert i Ernest Villegas
Escenografia: Alejandro Andújar
Il·luminació: Jaume Ventura
Vestuari: Maria Armengol
So: Damien Bazin
Vídeo: Ciscu Isern
Ajudantia de direcció: Ferran Carvajal
Estudiant en pràctiques (Institut del Teatre): Esteve Gorina i Andreu
Una producció de la Sala Beckett i el Teatro Español
Aquesta traducció ha rebut el suport del Goethe-Institut i de la Generalitat de Catalunya
Tornar
