En el marc del programa “Aula de Cinema“, de la Filmoteca de Catalunya, el Goethe-Institut presenta el clàssic “Els assassins estan entre nosaltres”, de Wolfgang Staudte, amb Hildegard Knef com a protagonista. La pel·lícula, que va ésser el primer rodatge que es va fer a Alemanya després de la fi de la Segona Guerra mundial, planteja el tema de la persecució dels crims del nazisme.
1945: Berlín - una ciutat en ruïnes. Susanne Wallner torna des del camp de concentració al seu antic habitatge, que està ara habitat per un cirurgià, el doctor Mertens. Els dos es veuen obligats a dividir l'habitatge. Mertens es troba a Brückner, el seu antic capità, el qual creia mort. Brückner, qui durant la guerra va ordenar l'afusellament de més de 100 civils, és ara un empresari amb èxit. Mertens es decideix a vetllar per la justícia. Però Susanne aconsegueix convèncer-lo que venjar aquesta culpa no és un assumpte privat, sinó que un criminal de guerra ha de ser jutjat pels tribunals.
Quant a l'estil, “Els assassins estan entre nosaltres” és una barreja assolida de tradicions expressionistes i la vista exacta del documentador. Constantment, els camins porten els protagonistes pels interminables camps de ruïnes de la qual havia estat la capital del Reich; la pel·lícula conté una gran quantitat d'imatges autèntiques de la destrucció. Al mateix temps, les ruïnes s'alcen al cel com a fosques edificacions expressionistes, ressaltades pels efectes de llum i d'ombra i com si fossin projectades per un arquitecte cinematogràfic dels anys vint. Una vegada i una altra, els protagonistes de Staudte apareixen davant miralls i cristalls trencats, com si la imatge del món hagués rebut esquerdes irreparables, i al mateix temps, els marcs dels miralls proporcionen un estrenyiment visual de les figures.
Tornar
