Semblança de les biblioteques: Hessen

La biblioteca universitària Johann Christian Senckenberg a Frankfurt am Main es compta, amb els seus extensos fons i col·leccions, entre les biblioteques de recerca més grans i utilitzades a Alemanya. Alguns projectes ambiciosos fins i tot li han donat fama mundial.

Quan el 1763 el metge Johann Christian Senckenberg va decidir, després de tres matrimonis amb un final desafortunat, de posar el seu patrimoni a disposició d’una fundació, segur que no s’imaginava que la biblioteca universitària de la seva ciutat natal duria un dia el seu nom. I com podia haver-ho fet, si en el seu temps a Frankfurt am Main encara no hi havia cap universitat.

La universitat Johann Wolfgang Goethe no es va fundar fins l’any 1914. Però l’Institut de Medicina, a cura de la Fundació de Senckenberg i que apart d’un jardí botànic, una col·lecció històrica de biologia, un laboratori químic i una aula d’anatomia també comptava amb una biblioteca extensa,va ser un dels instituts fundadors de la universitat.

Un nou responsable: el Land de Hessen

La biblioteca porta el nom Universitätsbibliothek Johann Christian Senckenberg des de l’1 de gener de 2005. Aquell dia es va fer efectiu el traspàs de la biblioteca universitària i municipal de Frankfurt am Main i de la biblioteca de Senckenberg, després de més de 500 anys, passant de mans de la ciutat de Frankfurt al Land de Hessen.

Originalment la institució era una biblioteca municipal de recerca. Amb la fundació de la universitat, també es va fer càrrec de la provisió de la literatura per la universitat. Tot i que una gran part dels fons es van perdre en la segona guerra mundial, després de 1946 la biblioteca va tornar a guanyar ràpidament protagonisme sota la direcció de Hanns Wilhelm Eppelsheimer, principalment perquè des de llavors va dur a terme tasques supraregionals especials.

Un aspecte central: la lingüística i els estudis literaris alemanys

D’aquesta manera, la biblioteca gestiona, en el marc d’un sistema de provisió de literatura supraregional finançat per la Deutschen Forschungsgemeinschaft (DFG, “Comunitat de Recerca d’Alemanya”), onze àrees temàtiques especials, entre elles “Estudis literaris i lingüística generals i comparades”, “Llengua i literatura alemanyes”, “Biologia, botànica i zoologia”, “Israel i judaisme”, així com “Teatre i art del cinema”. En el marc de la “Col·lecció d’impressions en alemany”, la biblioteca és responsable de l’època entre 1801 i 1870, i a més publica en format electrònic al Consorci nacional Digizeitschriften (“Digirevistes”) les revistes de germanística i lingüística més importants. Actualment s’estan desenvolupant “biblioteques especialitzades virtuals” per a germanística, lingüística, judaisme i Israel, biologia i teatre i ciències dels mitjans.

A més, la biblioteca proporciona la “Bibliografia de la lingüística i estudis literaris alemanys” (Eppelsheimer/Köttelwesch), coneguda avui dia entre els germanistes com a BDSL. Des de 2004 existeix, a més de l’exemplar de l’edició impresa, una base de dades a internet que registra totes les entrades a partir de 1985 i que s’actualitza cada trimestre. En un futur pròxim, un enllaç implantat allí on sigui possible portarà directament des de la referència bibliogràfica als textos sencers disponibles en format electrònic. El BDSL desenvolupa des de fa anys la “bibliografia de literatura lingüística” (BLL en les seves sigles en alemany), que també es duu a terme a la biblioteca universitària de Frankfurt.

A Hessen, feina pel Consorci

A més a més, la biblioteca universitària s’encarrega d’una sèrie de tasques centrals per al panorama bibliotecari a Hessen. Entre altres proporciona la redacció de la bibliografia de Hessen, i apart fa de central pel sistema d’informació bibliotecari de Hessen (HeBIS en les seves sigles en alemany), en el que estan incloses totes les biblioteques d’arreu del Bundesland. A través del portal www.hebis.de és possible i confortable tant fer cerques de literatura com dur a terme a continuació la reserva dins del consorci, i fins i tot es pot demanar un mitjà en préstec interbibliotecari dins els marcs de cooperació.

Digital: col·leccions especials a la xarxa

En nombrosos projectes, la biblioteca treballa amb el finançament de la Deutsche Forschungsgemeinschaft en la digitalització dels seus fons rars i la seva facilitació via internet. Un exemple de les col·leccions digitals importants són els “Pamflets del 1848 a internet”, les “Impressions en jiddisch” així com la “Col·lecció de retrats Friedrich Nicolas Manskopf”.

També són d’accés lliure les prop de 70.000 fotografies de la Societat Colonial d’Alemanya. Les imatges, fetes entre 1884 i 1918, van ser digitalitzades, i amb això es va crear la col·lecció fotogràfica digital de les antigues colònies alemanyes Àfrica i el Pacífic, que és molt utilitzada a nivell internacional.

Dins del projecte “Compact Memory”, les revistes i diaris històriques jueves més importants de l’espai lingüístic alemany publicades fins el 1938 es posen a disposició a l’internet. 26 revistes, com per exemple la Allgemeine Zeitung des Judenthums (“Diari general del judaisme”), Die Welt (“El món”), o Der Jude (“El jueu”), amb un total de prop de 300.000 pàgines ja es poden consultar via web. Aquest arxiu online va ser inclòs per la UNESCO a la col·lecció World Digital Heritage.

En el camp de l’ús, la número 1

La biblioteca universitària Johann Christian Senckenberg pot comptar dins del seu fons 7,1 milions de suports i més de 14.000 abonaments a revistes, i cada any s’hi afegeixen més de 120.000 nous articles. També és digne de remarcar el centre d’arxius de la biblioteca amb l’Arxiu Schopenhauer, l’Arxiu literari Franz Lennartz, així com els llegats de la Frankfurter Schule (“Escola de Frankfurt”).

En l’eina de comparació de servei més nova a nivell nacional, l’índex de biblioteques creat per la fundació Bertelsmann i el consorci de biblioteques alemanyes, la institució de Frankfurt va assolir al grup de les “biblioteques universitàries de dos nivells”, que contempla biblioteques universitàries amb una central i diversos establiments a diferents instituts, un bon cinquè lloc. En el camp “utilització”, pel qual es va tenir en compte tant el nombre de visites físiques a la biblioteca com el total de préstecs, la UB va ser fins i tot la guanyadora a nivell nacional. Tot això, el senyor Johann Christian Senckenberg, qui va dedicar tota la seva vida a la difusió del saber mèdic, ni ho hauria somiat.