Sobre l'entrada del Centri Artesà Tradicionarius, al barri de Gràcia, trobem una estàtua reclinada d'Anna Frank, que sembla estar llegint el seu diari. La intimitat d'aquest moment contrasta amb la fama que aquest diari ha aconseguit a tot el món.
El Diari d'Anna Frank s'ha traduït a més de 70 idiomes i és un document escruixidor per a cada nova generació d'adolescents de tot el món sobre les circumstàncies en les quals els perseguits pel nacionalsocialisme van haver de lluitar per sobreviure.

UN AMAGATALL a LA PART POSTERIOR DE LA CASA

A hores d'ara, tots hem tingut la desagradable experiència d'estar confinats a casa per culpa del covid. Però podem imaginar-nos amagats a una petita casa de 50 metres quadrats durant més de dos anys amb altres set persones? No poder fer cap soroll durant el dia, no poder posar un peu fora de la porta ni tan sols per un breu moment, haver de viure amb racions de menjar cada vegada més escasses i viure constantment amb el temor de ser descobert i quedar a la mercè de la mort...
Les seves pors, les seves preocupacions, el seu dolor, però també la seva esperança d'una vida en llibertat, Anna ho escriu tot al seu diari, que li és lliurat el dia del seu 13º aniversari, el 12 de juny de 1942.

EL DIARI

Un document que ens estremeix encara més perquè coneixem el tràgic final d'Anna Frank. A l'agost de 1944, ella i les seves companyes de pis són descobertes i detingudes per una denúncia anònima. Anna és deportada primer a Auschwitz i després al camp de concentració de Bergen-Belsen, on mor de tifus al març de 1945. Unes setmanes abans de la seva detenció, la jove de 15 anys escriu al seu diari:

“Veig com el món va essent transformat a poc a poc en un desert, puc / escoltar cada vegada més fort el tro imminent que ens haurà de matar, puc / sentir el sofriment de milions de persones i, amb tot, quan miro el cel, penso / que un dia tot tornarà a ésser bo, que tota aquesta duresa també ha de tenir / un final.”

Aquestes són les paraules exactes que llegim en català i castellà a una placa commemorativa col·locada a la plaça.
Aquest monòlit d'acer es va erigir en 1998 en memòria d'Anna Frank. No obstant això, poc després, extremistes de dreta van descarregar la seva ira contra el monòlit i ho van destruir en un acte de vandalisme. En 2001, va ser substituïda per una nova placa. L'estàtua d'Anna llegint també data d'aquest any.
També trobem en dues pàgines del llibre de bronze, un advertiment de l'escultora Sara Pons Arnal, creadora de l'escultura: "Quan ja ni els noms queden dels botxins. Ella segueix vivint.
Però que mai torni aquella llarga ombra i el torrent de sang i plor i fang i dol que va ofegar tanta bellesa, el símbol de la qual era una noia en flor."

Una noia

Anna Frank va néixer a Frankfurt del Meno el 12 de juny de 1929. Per escapar de la persecució dels jueus a Alemanya per part dels nacionalsocialistes, la seva família es va traslladar als Països Baixos en 1934. El seu pare, Otto Heinrich Frank, dirigia allí la sucursal holandesa d'una empresa alimentària alemanya. Després de l'ocupació dels Països Baixos per les tropes alemanyes, Anna i la seva família comencen una vida en la clandestinitat.
Durant més de dos anys, es van amagar a la part posterior de l'edifici de l'empresa en Prinsengracht 263, en Ámsterdam, amb altres quatre companys. La secretària Miep Gies, juntament amb el seu marit i algunes altres persones de l'empresa, van proporcionar als amagats aliments i altres articles de primera necessitat. El 4 d'agost de 1944 van ser descoberts, detinguts i deportats. Miep Gies va conservar el diari, que estava redactat en holandès, i després del final de la guerra va poder enviar-li-ho al pare d'Anna, que va anar l'únic que va sobreviure a l'Holocaust.
  Després de suprimir algunes entrades molt personals, que també tractaven d'ell mateix i de la relació amb la seva esposa, va publicar el diari en l'estiu de 1947 amb el nom de "Het Achterhuis" (La casa de darrere). Ja en els anys 50, es va convertir en el llibre de butxaca i l'obra de teatre més venuts a Alemanya.
En 2009, va ser declarat Patrimoni Documental de la Humanitat per la UNESCO.

Una inscripció

A la intersecció dels carrers Minerva i Sèneca, la meitat d'un gran estel de David està representada en el sòl. L'altra meitat hem d'imaginar-la. A prop, encastat en el sòl, trobem un altre homenatge a Anna Frank: una inscripció amb el seu nom i les dates del seu naixement i mort.
L'escultor Ignasi Sanfeliu va crear aquesta obra silenciosa en la dècada de 1990. Va dissenyar les lletres en acer oxidat i les va col·locar en diagonal sobre les lloses de granit i ceràmica de color salmó del sòl.

Fonts:
Casa Anna Frank
Inscripció
© text: Ulrike Fiedler, traducció: Cristina Molina